02 de desembre 2009

Mauritania, del 2000 al 2009


Logo de l'actual Caravana Solidaria.

El Gener del 2000 vaig formar part del comboi humanitari de Metges Solidaris, una ONG catalana que aleshores presidia el metge tortosi Jesus Perez, de qui guardo molt bon record. Van ser tres setmanes plenes d'anecdotes i noves experiencies per mi. Barcelona-Dakar, per l'Africa Nord-Occidental: Marroc, Mauritania, Senegal, Gambia i Guinea Bissau. O sigui, la mateixa ruta que encara mante Barcelona Accio Solidaria (BAS). 

Logo de Metges Solidaris.

Quan les ultimes informacions del segrest dels tres cooperants es refereixen als 9 anys d'expedicions de BAS, es pren la data en que BAS, o la gent de l'Ajuntament de Barcelona que formava part d'aquell comboi, va decidir seguir en solitari. Pero abans d'aquella escisio,  Metges Solidaris portava molts mes anys baixant a l'Africa per aquella ruta. Cada any, hi havia unes quantes places per a periodistes, i jo hi vaig anar amb l'Olga Rodriguez, companya de TVE a Girona, per fer una serie de reportatges pel programa Catalunya Avui. Van venir altres periodistes, com en Jordi Serrat de l'Avui, o l'Albert Sole, el mateix del magnific documental sobre l'Alzheimer Bucarest, la memoria perduda, que aleshores va grabar un reportatge per l'Entre Linies de TV3. He llegit que en el comboi actual hi va tambe, un company de l'ACN, i te sentit, perque aquestes places per a premsa alimenten de donacions cada edicio, ajuden a carregar els camions, per entendre'ns.

Aquell any no vem sortir als diaris, pero tot el que va passar aleshores ens ajuda a comprendre o a contextualitzar els esdeveniments actuals. En primer lloc, perque vem viure en primera persona l'escisio. El comboi es va dividir en dos. Uns vem seguir en Jesus Perez. Per sentit comu, ja que era el president de l'ONG. Els altres, alguns dels quals he pogut reconeixer a les imatges de televisio, van seguir en Francesc Osan. Per la resta, la ruta, el concepte, els camions, i fins i tot el Land Rover interceptat, son els mateixos. La "cuba de Pin y Pon", un vehicle-cisterna de ciutat que Parcs i Jardins va jubilar i que pretenien que creues el Sahara, no hi es, perque la vem deixar alla abans que algu s'estimbes per quarta vegada i prengues mal de debo. Tres accidents va tenir aquell vehicle! El primer, amb el Victor i el Jordi a dins entrant a l'Atles marroqui. El segon, uns 200 kilometres mes enlla, conduint-la jo, amb la porta lateral feta miques, sense frens i frenant amb les marxes, en una pendent baixant l'Atles. I la tercera, uns 300 o 400 kilometres mes al Sud, ja en zona molt militaritzada, just abans d'un control policial, conduint-la en Jesus Perez, que despres va patir sequeles d'aquell accident durant un bon temps. Internet no m'ajuda gaire a rastrejar que se'n va fer, d'ell, pero dedueixo que l'ONG va desapareixer, entre altres coses perque la seva web ja no es activa.

Els accidents van ser el detonant d'unes discrepancies mes profundes i que probablement es donin en molts altres projectes humanitaris similars, i que m'inclino a pensar que anaven des de questions de lideratge, fins a maneres de procedir o discussions sobre la transparencia o la credibilitat d'alguns interlocutors o gestors als paisos on es descarregava l'ajuda. 


Recordo encara les reunions a la vora del foc, amb aquells imponents cels estrellats, i amb el so dels generadors que quan s'apagaven et deixaven amb el silenci i la pau del desert. Es notava la tensio, pero no hagues dit mai que a Bissau, despres d'una discussio per un diposit de gasoil mal tancat que va vessar i va malmetre bona part del carregament d'aquell camio, les dues parts s'haurien dit adeu per sempre. 

I amb el temps, un es capac separar aquelles emocions de la conclusio realment important. Aquella, per a tots, va ser una aventura. Una experiencia plena d'adversitats, pero una de les mes intenses de la meva vida. I d'aixo es tractava, d'una oportunitat d'apropar-te al Tercer Mon, d'un viatge al desert que practicament sortia de franc i que sabies que dificilment podries fer d'una altra manera. Era aixi per nosaltres, els periodistes, pero tambe per aquells cooperants que ja portaven uns anys fent-ho, i que obviament tenien coneixements de mecanica o d'infermeria que els convertien en la part mes important. Pero, t'ho miris com t'ho miris, en aquest cas la cooperacio es l'excusa. Una excusa digna, pero una excusa al capdavall. I parlo d'aquest cas en concret. El que ha passat els ultims anys amb les ONGs, que s'han hagut de professionalitzar i que han hagut de sotmetre's a auditories, reforca aquest argument.

Veient-ho en perspectiva i sense la ingenuitat i l'impetuositat d'aleshores, tot plegat fa mes comprensible el desconcert actual. D'entrada, tant aquell comboi de Metges Solidaris com aquest de Barcelona Accio Solidaria, estaven plens d'improvitzacions. I la sensacio es que, nou anys despres, el protocol de seguretat (amb un 11-S pel mig) no ha canviat o segueix sent inexistent. Tot es molt divertit fins que "ui, uns individus armats ens n'han segrestat a tres. I ara que fem?" Nomes aixi s'enten, tambe, que no trascendis que la dona de l'alcalde Hereu formava part d'aquella expedicio. Hi anava, com jo aleshores, per passar-s'ho be, i a sobre amb la consciencia tranquil.la de pensar que estas ajudant als orfes guineans o als malalts de SIDA gambians. I per que no?

Penso en els tres segrestats, en el desconcert de les negociacions, i espero de tot cor que tot s'acabi be. Pero la pregunta es "i despres, que?" Imagino dos escenaris. Un, que la cosa no acaba be. Aleshores, adeu combois i adeu ONG, esta clar. L'altre, que la cosa acaba be. M'ho he pensat molt, si plantejar-ho aixi, pero despres de veure que "els cooperants catalans han decidit seguir perque aixi ho voldrien els seus companys segrestats" (noticia aqui), no em puc mossegar la llengua. Si la cosa acaba be, imagino propers combois amb el doble de vehicles i un desplegament institucional i de seguretat que, altrament, aquesta aventura no hauria conegut mai, perque aleshores si que caldra justificar-ho i dignificar-ho tot. Pero no deixara de ser una aventura i un simple apropament a la cooperacio de veritat. 

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Corroboro el que diu en Sergi. I afegeixo que una nevera de gas comprada amb recaptació popular a Bcn i que anava destinada a un orfanat de Guinea Bissau es quedava en una empresa per deixadesa dels organitzadors si no arriba a ser per la tenacitat d'uns periodistes.
També em va fer mala espina tot el carregament que van deixar a l'hospital de Guinea Bissau. No vaig veure clar que d'aquell material se'n beneficiés la població malalta. Un material, que per cert,una part va arribar trencat i malmès després de més de 4.000 qilòmetres.
Per tot plegat, abans i ara em pregunto: perquè aquest viatge? perquè no enviar un contenidor amb vaixell???

De les uniques coses positives que vaig veure en aquell viatge: l'enorme feina que feia la comunitat jesuita.
Desitjo que aviat retornin a casa els segrestats.
Olga Rodríguez

MARTELL DE REUS ha dit...

Un altre bon post. L'he recomenat a www.latafanera.cat.

Anònim ha dit...

Estic absolutament d´acord amb la deixadesa d´aquells combois que jo també hi vaig participar.Jo també tinc els meus dubtes que el material deixa´t a l´hospital de Guinea Bissau fou realment pels malalts.Unitat de cremats? quina unitat de cremats??? en fí un viatge profitós en alguns moments però molt denunciable en quasi tot, una vergonya que tanta bona voluntat sortida desde Barcelona arribi en forma de mafia als països més pobres del món.
Molta sort,ànims i que tornin aviat a casa els cooperants

Anònim ha dit...

HOLA COMPAÑEROS.
YO COMO PERSONAL SANITARIO ,UNA DE MIS ILUSIONES ERA IR EN PODER TRABAJAR EN AFRICA EN LO QUE YO SE.
BAJE VARIAS VECES,CUANDO VOLVI DE LA PRIMERA VEZ PENSE QUE DURANTE TODO EL AÑO TRABAJARIA PARA ORGANIZARLO,FUE IMPOSIBLE ,NO HABIA RESPUESTA ,NO SOLO POR`PARTE DE JESUS SINO TAMBIEN POR VARIAS PERSONAS (NO QUIERO DECIR SUS NOMBRES,POR RESPETO).
LA ULTIMA VEZ ME ENFADE CON TODOS ELLOS ,VI COSAS PARA DENUNCIAR,LLORE LLORE ,PERO PENSE AL FINAL QUE ALGO DI DE MI,SIMPLEMENTE HABLANDO E INTENTANDO DAR ALGUNA INFORMACION DE MIS CONOCIMIENTOS.
SIGUE TRABAJANDO ES FORMIDABLE...........SI ME QUIERES CONOCER ME ENCANTARIA .

Josep ha dit...

Per a dir el que has dit, treballant on treballes, cal ser valent.

Molta sort.

Anònim ha dit...

Molt brillant. Extraordinaris continent i contingut. La veritat s'ha imposat. Personalment estic fart del bonisme imperant i dels que viuen , molt bé per cert , del mateix.

Anònim ha dit...

Molt bé, doncs i quina és la manera? Ja que has estat a dins i has vist que s'hi cou, ves una mica més enllà i fes un post explicant com hauria de fer-se segons el teu parer.

Anònim ha dit...

YO ESTUVE EN EL 2005 EN MAURITANIA COSTA Y CENTRAL, ANTES DE QUE SE UNIFICARA Y SURGIERA ALQAEDA-MAGREB. IBA A ESTUDIAR UN PEQUEÑO PROYECTO DE COOPERACION INTRODUCIDO POR UN TÉCNICO DE LA ELITE DE ESTA REPUBLICA ISLAMICA, TIPO AFABLE EN ESPAÑA QUE SE TRANSFORMÓ EN UN CORRUPTO FUNDAMENTALISTA LOCAL AL LLEGAR ALLÁ. A LOS POCOS DIAS TUVE QUE EVACUAR Y HUIR, FORZADO POR EL MISMO ISLAMOIDE, POR QUE MI SEGURIDAD CORRIA PELIGRO. LA COOPERACION ALLÁ ES UN BULO ESTRATÉGICO DE GOBIERNO E INSTITUCIONES BAJO EL PARAGUAS DE SU MISERIA POLITICO-RELIGIOSA.

DESPUES DE ESO, TURISTAS ASESINADOS, DESAPARECE EL PARIS-DAKAR, SECUESTROS VARIOS, EL ISLAMISMO RADICAL PRENDE COMO UNA MECHA... Y AHORA LA FANTASMADA DE LOS NIÑATOS BUENISTAS DE ACCIO SOLIDARIA. MUCHOS TIENEN, DE AQUI Y DE ALLA, LO QUE SE MERECEN, PERO NIEGO QUE TENGA QUE PAGARLO CON LO QUE ME QUITAN EN LOS IMPUESTOS.

roderic ha dit...

Sergi:

També he estat a la zona i conec els personatges que han format part d'aquesta moguda. Certament aquest episodi ha fet molt mal a la cooperació. És el que té que gent aprofitada jugui a indis amb temes com aquests.
Per tant t'agraeixo la valentia de no callar la boca i dir el que saps i el que penses.
PS; I s'agrairia que per opinar no es fes amagant-se sota pseudonims, treuen credibilitat a les paraules.
Jordi Rodri

roderic ha dit...

Sergi:

També he estat a la zona i conec els personatges que han format part d'aquesta moguda. Certament aquest episodi ha fet molt mal a la cooperació. És el que té que gent aprofitada jugui a indis amb temes com aquests.
Per tant t'agraeixo la valentia de no callar la boca i dir el que saps i el que penses.
PS; I s'agrairia que per opinar no es fes amagant-se sota pseudonims, treuen credibilitat a les paraules.
Jordi Rodri