Un dia de feina

Diumenge, vuit del vespre. Arribo a casa amb el temps just, preparo el material. Reviso que no em deixo res. Surto de casa. Baixo l'ascensor carregat. Creuo el camí on tothom hi aboca les deixalles, el mini-abocador. Camino un troç fins a Dongzhimen Nei Beixiaojie. No passen taxis, hi ha un trànsit de mil dimonis. Espero. M'adono que m'he deixat el carregador de bateries i el del mòbil també, però penso "m'aguantaran". Passa un taxi: "aeroport". Dormo una mica. El taxi arriba a la terminal 3 just una hora abans de la sortida del vol a Jining. Em salto la cua d'Air China -em fa mandra- i vaig a aquella taquilla que sé que et facturen via exprés. Control de passaports i seguretat. Embarco. Pujo a l'avió i abans d'enlairar-nos, faig allò d'ocupar un seient de fil.la buida al darrera. Un home es posa darrera meu. Estornuda i fa soroll quan menja. O potser ho imagino perquè seria l'habitual. Arribo a Jining. Agafo el primer taxi. Una noia em saluda des de dins del taxi de davant. "Deu ser per allò de ser estranger". Li somric. Els 40 minuts a Qufu es converteixen en 1:30 h. per la boira i perquè el taxista és a punt de perdre's. Preguntem a un home que va en bici elèctrica. Posa la bici al porta-equipatges i ens fa de guia. Arribo a l'hotel Guotie. La recepció és buida. "Ni hao?!" Ningú no respon. Segon intent: "ni hao??!!". Res. Torno a pujar al taxi i busquem un hotel més decent. Primer intent frustrat. Segon intent, ok. 350 yuans la nit, un atracament per una cambra de merda amb un lavabo pitjor. Truco a recepció perquè em portin el cable d'internet. Torno a trucar perquè em diguin on dimoni és l'entrada del cable a la paret. Torno a trucar: "podrien parar les obres a fora el carrer? Són ja la una de la nit!". El llit és dur, l'únic que té bo. Dormo bé. M'aixeco a les 7 en punt. M'afaito. Em dutxo. No tinc temps d'esmorzar. Vaig al Guotie en un tricicle elèctric per a turistes. Arribo a la recepció de la nit anterior, el punt de trobada per a premsa. Em saluden els del govern local. La meva companya italiana, la Laura, s'està queixant al Sr. Wang, el cap de premsa de la ciutat. "Anit no hi havia manera de trobar-lo. Deuria estar de putes". Anem cap al Temple de Confuci. Grabem. Discutim amb Wang perquè no ens té a ningú del govern a punt, com prometia. Ens porta un tal Kong. Entrevista. Tornada a l'hotel. Check-out i de nu al Guotie, on compartim imatges amb la Laura i el Kai, el seu càmera. Menjo un parell de baozi, la primera endrapada del dia. Canvio el vol de tornada, més aviat. Sortim cap a Jinan. Dues hores i mitja i arribem amb temps. Mengem uns miantiao. Anem a la porta 9. Vol amb dues hores de retard per la boira: o munto a l'aeroport o no arribo pel TNM. Tornem a la cafeteria dels miantiao. Grabo la veu amb tot el soroll de fons. Munto la crònica a contra-rellotge. Envio vídeo. Internet va que vola. Em sobra temps per respondre alguns emails. "Beijing SC1157. Porta 10". L'avió va ple. Una hora de vol: Laura parlant al costat, mirem vídeos seus al seu portàtil, llegeixo una mica d'història del Japó, l'estranger de la dreta es treu les sabates, menjo les galetes que donen les hostesses,... Arribada. "Taxi!"El taxista no es queixa que vagi tan aprop, o no almenys en veu alta. El trànsit està igual d'embussat. Són més de les 9. Han passat 24 hores. Arribo a casa. Em faig un entrepà. Escric al bloc...

Us deixo crònica anterior: