La metgessa em truca cada dia

Vaig tornar del Japó dimecres i dijous al matí em va despertar la seva primera trucada:

-Bon dia. Sr. Vicente?

-Sí...? Sonava més aviat com un "qui collons és?", sóc de mal despertar.

-Hola, sóc del Centre de Prevenció de Malalties Infeccioses- o una cosa així. Avui li portarem unes mascaretes, ja que ahir va venir de l'estranger, i com que estem en plena epidèmia...

-Molt bé, passin més tard, que ara estic dormint... De fet, recordo ben poc els detalls de la conversa, ja que deuria estar en 'alfa', com a mínim.

Quina cara deu fer, la doctora?

I en efecte, al cap d'una estona, va passar algú (jo encara dormia) a deixar un 'kit H1N1', amb cinc mascaretes com les que fan servir als hospitals (no aquelles que són un drap amb un cordó que t'entra l'aire per tot arreu, no), un parell de papers segellats, i un termòmetre!

Un dels papers va dirigit al meu nom, du un segell del Departament de Sanitat i la data del dia 3 (dijous). Pels propers set dies, recomanen no sortir gaire de casa, prendre't la temperatura a diari, i estar alerta de qualsevol símptoma com febre, tos, etc. I el millor, que si has de trucar a urgències (quatre números disponibles!) i marxar corrents a l'hospital, millor que no agafis un taxi, per no contagiar el conductor. Ja vindrà una ambulància . El segon paper és una llista genèrica de recomanacions.

La doctora m'ha trucat cada dia. Al principi vaig pensar "qui és aquesta pesada?", però reconeixo que li he agafat afecte, i ara fins i tot li agraeixo la insistència.

-Per cert, doctora, això ho fan només amb mi perquè sóc estranger?

-No, ho fem amb tots els que han tornat de l'estranger, xinesos i estrangers. I ho saben pels formularis del Departament de Quarentena que cal omplir quan arribes a l'aeroport en vol internacional.

Sovint la Xina ens sorprèn gratament amb actes de responsabilitat col·lectiva com aquest. Sé que alguns em direu que amb això no fan més que contribuir a l'estat de por col·lectiu que ja transmetem els mitjans, que al capdavall és una grip i que no n'hi ha per tant. O que això seria impossible a Europa, perquè ningú estaria disposat a cooperar com ho fan aquí. Però això no els treu mèrit. Fan la seva feina. A més, no parlem pas de mesures restrictives. Ni m'obliguen a posar-me mascareta ni tinc a ningú a la porta seguint els meus moviments (això només quan entrevisto algun dissident), i el to dels avisos no és histèric, sinó que més aviat recorda aquelles circulars d'EGB dirigides als pares sempre que arribava una plaga de polls. Vaja, que estic encantat amb les trucades de la doctora i a més tinc un termòmetre nou!