El Conseller d'Informació de l'Ambaixada espanyola em truca:
-Sergi, ¿qué has hecho? ¿Qué has dicho? No pot contenir el riure.
-Ya me lo imagino... La expo del Tibet, ¿verdad?
-"El pueblo tibetano está muy feliz por las políticas del Partido Comunista en estos 50 años." La que has armado!
-No me j...!
-Ja ja ja! "El Partido Comunista premia al corresponsal de TV3 con un aprtamento con vistas al mar."
-Con vistas al Potala! Ja ja ja!
Després de mirar l'article (la versió en espanyol no les recull), comprobo que els periodistes no han alterat les meves paraules (o no gaire), i que -simplement- han fet el que fan sempre, treure petroli, reciclar allò que han pogut, i deixar la part censurable pels informes que només circulen pels despatxos dels alts càrrecs del Partit i que mai no veu el gran públic.
Sergi Vicente, Beijing correspondent from Televisio de Catalunya, has been to Tibet and Qinghai. He believed that great progress has been made in Tibet and the Chinese government "has invested a lot and tried to make people happy."
"Many people in the West have never been to Tibet but they say things such as, that Tibetan culture is disappearing or the Tibetan language is forbidden. I am disappointed about this kind of ignorance," he said.
La part que no apareix, és on parlo de "grans progressos que, malgrat tot, no han pogut evitar que una part important de la població estigui descontenta. Perquè si no fos així, no hi hauria revoltes com les del març de l'any passat." D'això a les mostres d'ignorància d'alguns estrangers, que em servia per parlar de la desinformació:
-El problema és la desinformació, la que hi ha a occident, però també la que hi ha a la Xina. Molts es queixen de la imparcialitat informativa d'occident. Però el problema de base és que no s´hi pot entrar, al Tibet, ni tampoc a les regions tibetanes de llocs com Qinghai o Sichuan. Aquests dies he estat per allà i m'han demanat el passaport constantment, i fins i tot m'han retingut a comissaria. Porto 7 anys a la Xina. No sóc un espia, sóc un periodista. Vaig concloure, a mode de catarsi després d'una setmana de tensions en terres tibetanes.
-Esperem que algun dia pugui anar al Tibet sense problemes. Va dir la reportera de China Radio International mentre retirava la grabadora i es disposava a acomiadar-se.
-Esperem que no tingui el cabell blanc, aleshores.
Amb tot això, que quedi clar que no culpo els periodistes xinesos. Fan la seva feina i, si s'atrevissin a publicar les frases "sensibles", ja hi hauria un cap que s'encarregaria de treure-les del text i de fotre'ls un bon calbot.
Val la pena que t'entrevistin perquè després treguin el que vulguin? Segueixo pensant que sí, que un ha d'encarar la veritat, sense importar com la utilitzin els demés.
Versió en xinès de l'article al China Daily. 中国日报的新闻
50 anys de reformes democràtiques, segons Xinhua
7 comentaris:
Però, en realitat, si allò que dius i que cou al govern només ho acabarà escoltant el funcionari de torn, el mateix funcionari que premerà el botó de la gravadora on diu "delete"... de què serveix? Útil és que els qui sou allà expliqueu (via tele, ràdio, blog o com sigui) què veieu. Que pugueu explicar-nos als de fora que passa a dins.
Ànims, que és obvi que calen, en aquelles contrades.
En el Renmin sales más favorecido.
...incluso en el China Tibet Information Center!!!
...bien pudiera haberte sacado la CCTV.Un abrazo.
hola, Sergi
et seguim amb entusiasme des de Malgrat de Mar. Ànims amb la molt bona feina que fas. Fan falta més periodistes com tu.
Una abraçada.
Companys de Malgrat, moltes gràcies i des d'aquí, ànim amb les iniciatives locals, que és on es pot fer periodisme de debò, aquell que es capfica en la realitat més propera.
gràcies, Sergi. Ànims.
Publica un comentari a l'entrada