11 de març 2009

Que fem amb els tibetans?

(sense accents)

50e. aniversari de la revolta frustrada contra l'ofensiva de l'Exercit d'Alliberament, allo que els xinesos anomenen la batalla per l'emancipacio dels serfs. Es tambe aniversari de l'exili del Dalai Lama i la data mes sensible, procliu a revoltes i tot amena d'incidents. A sobre, es el primer aniversari de la revolta del 14 de marc, on segons el govern van morir 19 persones (nomes una d'elels tibetana) i segons l'exili hi hauria al voltant d'un miler de desapareguts, la majoria tibetans.

Chengdu. 10 de marc del 2009. El barri tibeta de la ciutat esta precintat. Ningu no hi pot entrar ni sortir-ne sense un permis especial o si no resideix alla. 'Es per la seva seguretat' us dira qualsevol dels policies de paisa (amb auricular inclos) que asseguren que per alla no hi passa cap estranger. Que te de dolent un barri de tibetans que fan negocis i baixen de les muntanyes a vendre incens, catifes i icones religioses? La barrera de seguretat la custodien policies amb casc i subfusells.

Un resident estranger m'explica que, fa dues setmanes, va esperar en una cruilla deu minuts fins que passes una columna sencera de tanquetes i camions militars. Anaven cap a Kahm (Ganzi en xines), un dels districtes tibetans de la provincia de Sichuan.

I alla es on avui he intentat entrar avui, 11 de marc del 2009. 5 hores en 4x4 des de Chengdu per trobar-me amb un impressionant control policial, on de nou policies armats, militars, membres del servei d'intel.ligencia i traductors (que preparats!), han vingut a demanar-me el passaport.

-No el porto. No em dona la gana que vegin el visat de periodista i em diguin que em foti i a sobre em retinguin unes hores. Aixi que, dades confuses i la canconeta de sempre.

-Es perillos passar per aquestes carreteres de muntanya, hi ha molts esllevissaments. 'Ves a pastar fang', li he dit en pensaments.

-Segur que es periodista... Em sembla entendre que diuen amb accent local "les autoritats", mentre somriuen i fumen una cigarreta.

El tunel d'Erlang, aprop de Kangding, es un dels pocs accessos a l'altipla, al Gran Tibet. Una ullada a un mapa geografic es el millor per comprendre que el Tibet es dificil de conquerir, pero facil de defensar.

El Tibet esta tancat, segellat, incomunicat. Segurament perque si qualsevol observador veies el que hi passa, la conclusio mes probable es que aquella sembla una zona en guerra. i si no ho es, la pregunta es: que dimonis heu d'amagar aleshores per no deixar-nos entrar? Potser algun dia hi podrem accedir i treballar sense condicions i trobarem respostes.

Dema ho intentare per un altre lloc...

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Però per què has de marxar fora del país, ara...? Jo volia que fossis metge...
Quins pintes.
Ta ferm el bloc, eh? M'acrada molth.

Ferran Porta ha dit...

La Xina té dues cares ben diferents: la del miracle econòmic (que, d'altra banda, ja veurem com acaba...) i la de la repressió política. Aquella em sembla relativament admirable; aquesta em regira l'estómac. Suposo que a tu més, que no us permeten treballar en condicions.

Per cert, avui s'ha presentat al CCCB el llibre sobre "China" de l'excorresponsal Poch. Ell mai no va arribar a parlar xinès, mentre va ser al país; i segons ha explicat ell mateix, hi va viure els sis anys com si fos un "turista" (entenc la metàfora, però així és com ho ha dit). Intueixo que la teva visió del país seria força més completa. Se't gira feina...

Han Wubai ha dit...

Siento corregirte, entre las 19 víctimas de los disturbios de Lasa 314 son tres, y no una, las de étnia tibetana:
次仁卓嘎,Cìrén Zhuógā, mujer de 21 años.
拉巴次仁,Lābā Cìrén, varón de 30 años, y
旺堆达杰,Wàngduī Dájié, varón de 24 años.