Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris adopcions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris adopcions. Mostrar tots els missatges

18 de febrer 2010

Sobre l'espinosa historia del trafic de nenes

Des de feia anys, volia trobar una historia com la de Hunan. M'estava fent un fart de parlar de families xineses a les quals els segrestaven els fills, de llegir casos d'abusos dels departaments locals de Planificacio Familiar (amb abduccio de nens quan no es pot pagar multa) i en definitiva de comprovar com aquest "mercat de criatures" creixia, i en canvi, era incapac de trobar algu que m'ho expliques des de dins i que sobretot pogues parlar-me del vincle entre el trafic de nens i les adopcions internacionals.



La historia de la famila que traficava amb nenes no es meva. No es cap exclusiva. Primer ho va treure la premsa americana i jo simplement vaig seguir aquell contacte. Pero si que tenia la possibilitat d'explicar-ho per primer cop a Catalunya, i francament, estava molt encuriosit per veure quines reaccions hi hauria.

Tenir a la familia Duan parlant a camera, quan encara tenen a cinc familiars a la preso, semblava dificil. Pero ho vem aconseguir i, despres de moltes revisions del text, vaig enviar dues versions de la historia, una pel TNM i una pel TNV, com solem fer amb temes importants.

El missatge era clar: aquesta familia havia traficat amb nenes (presumiblement abandonades) per encarreg d'alguns orfenats, que s'havien vist desbordats per la "demanda" de nenes per a adopcio, i que estaven disposats a pagar cada cop mes per cada nena. La policia va destapar-ho i als Duan i a d'altres els van condemnar. Ells se senten caps de turc i creuen que el negoci estava mes o menys institucionalitzat. Un cas que no aclareix d'on treien les nenes, pero que aclareix que s'havien creat mecanismes i intercanvis amb les nenes com a mercaderia, amb tot el perill que aixo comporta. O en altres paraules, no es el mateix que algu abandoni les nenes i aquestes acabin a l'orfenat, que l'orfenat vagi a buscar-les i els posi preu.

Entre l'enviament dels videos i la seva emissio, una setmana despres, he tingut un estira i afluixa amb Barcelona que prefereixo no detallar. Pero resumint, es tractava d'un tema calent, sensible, i va fer falta una setmana fins que s'haguessin esvait tots els dubtes, i fins que a Redaccio van trobar el to per no generar alarmisme entre els milers de families adoptants de nenes xineses que hi ha a Catalunya. Dubtes perque ningu no ens pogues dir res, que no hi haguessin caps sense lligar, tot i que, per mi, des del primer moment es tractava d'una historia forca clara i tancada. I fetes aquestes comprovacions, amb trucades aqui i alla, la informacio es va passar juntament amb un complement on s'entrevistava una familia adoptant que es mostrava confiada en la transparencia de les adopcions a la Xina, i una entrevista amb la consellera d'Accio Social, que recorda que la Xina ha signat el Conveni de L'Haia i els garanteix la transparencia del proces d'adopcio.



Quan, ja des d'una certa distancia, em miro el conjunt, com a espectador, la conclusio es que son versions contradictories. La cronica de Hunan ve a dir "no us en refieu del que diguin alguns orfenats", mentre que els pares i la Consellera venen a dir "podeu estar tranquils". I passar les dues coses conjuntament tenia precisament aquest objectiu. Rebaixar el to.

No us negare que en dues setmanes (des que vaig gravar el tema fins que es va emetre), he passat de l'excitacio de tenir una noticia 'dura', a la indiferencia del que va acabar sent una noticia 'tova', centrifugada. I no m'estic queixant, perque en cap moment m'he sentit maltractat. Al contrari, em van saber explicar amb arguments de pes per que esperaven a emetre-ho aixi, o sigui, per respectar la sensibilitat de les families adoptants. No em queixo pero -per aixo esta el blog- soc incapac d'amagar-vos que m'ha deixat una mica descol.locat no tenir aquella mena de resposta (comentaris al blog, per exemple) de quan saps que tens una noticia que pot sacsejar consciencies.

Em consta que hi ha divisio d'opinions, entre els pares adoptants. Alguns creuen que es perilos regirar aquest passat. D'altres creuen que es millor aclarir com mes detalls millor, perque tard o d'hora les seves filles els demanaran explicacions sobre els seus origens.

En el cas de l'orfenat de Qidong (el que surt a la noticia), l'argument que les fotos de les nens abandonades publicades fins a tres vegades als diaris locals potser els fara sentir una mica millor, pero es poc consistent i no resol el dubte. Les nenes les treien del sud de Guangdong i les portaven a Changning, que es com dir que les treien del sud de Franca per portar-les a Malaga. Volguessin o no, cap dels pares biologics tindria opcions reals de llegir aquests diaris. L'argument que "la Xina ens garanteix que el proces es legal perque ha signat el Conveni de L'Haia" es respectable, pero igualment discutible, perque equival a no haver entes que deia la noticia. I la noticia, senzillament, diu que, malgrat la legalitat del proces, no sabem res del que passa mes enlla dels orfenats, i per tant no podem saber amb total certesa d'on venien aquestes nenes. Es de sentit comu concloure que, algu que demanava nenes per encarreg per abastir a demanda, no tenia cap mena d'escrupuls a l'hora de forjar certificats d'abando, certificats medics i el que fes falta. llevat que ens posem a investigar cas per cas, no sabem d'on venien les nenes i probablement ni tansols ho sabien la gent dels orfenats, perque, tant per tant, tant se valia, mentre entressin diners a caixa. I no cal dir que tampoc ho saben a la capital, tot i que si ho sabessin, probablement tampoc ens ho dirien. El que si sabem, aixo si, es que aquest mateix govern va actuar en consequencia perque algu havia trencat la legalitat. 

En qualsevol cas, fins i tot els Duan no creuen que estiguessin fent res de dolent, perque tractaven directament amb els orfenats, i aixo ens dona una idea de com funcionen les coses a la Xina rural. Per a ells, aquestes nenes han tingut sort d'haver estat adoptades a l'estranger. "Viuran millor", deien. Pero ni tansols ells son capacos de d'assegurar amb plena certesa que aquestes nenes havien estat abandonades.

I en conclusio, que el proces sigui legal no vol dir necessariament que sigui transparent, i des del moment en que hi ha espai per al dubte, hi ha espai per seguir buscant mes histories similars. I el cas de Qidong no vol dir que tots els orfenats hagin fet negoci. Simplement, dona detalls sobre la mena de coses que poden haver passat durant tots aquests anys de "China boom".

Vem arribar a la Xina com a solucio al problema dels abandonaments. Que de cop ens diguin que, malgrat la nostra bona fe i solidaritat, potser hem contribuit a crear-ne un de nou de forma involuntaria, es un cop dur. Pero un cop sabem d'almenys un cas en que aixo ha passat, crec que es necessari explicar-ho.

09 de febrer 2010

Trafic de nens

A punt dues croniques sobre el cas d'una famila condemnada per trafic d'infants. Durant uns anys, van proveir centenars de nenes a orfenats com el de Qidong (Hunan), on en ple auge de les adopcions a la Xina, van visitar desenes de families adoptants catalanes. Properament al TN.

05 de novembre 2008

Missatge d'una mare adoptant

Hola Sergi,

Sóc una mare adoptiva de dues nenes (precioses) nascudes a la Xina. Vem sentir la notícia dels nens segrestats (la meva família i també uns amics). en vem parlar molt i finalment ens va semblar que potser només nosaltres ho havíem sentit).  Després de pensar-hi molt vaig trucar a la Generalitat demanant que es pronunciéssisn sobre la notícia pero no hem rebut resposta. Li van treure importància però com que a nosaltres ens importa molt (sense sentir-me ofesa) he dicidit escriure't. Crec que la teva notícia ens ha obert una altra oportunitat per poder explicar a les nostres filles la seva possible història.  Ahir la meva filla em va preguntar: Mare, a mi em van deixar perquè no em volien? La meva resposta va ser ferma: Els teus pares de la Xina t'estimaven tant que et van portar a l'orfenat perquè allà sabien que et cuidarien. Per a una nena de 8 anys dir-li que ha estat abandonada és molt fort, potser més que dir-li que potser l'han segrestat (els pares de la Xina no serien els "dolents" de la pel.licula),  però crec que encara no és el moment, ja arribarà i no dubtaré en explicar-li. Per a mi el més important és que elles puguin reconstruir la seva història, si volen fer-ho i nosaltres som aquí per ajudar-les. Gràcies Sergi.

He de reconèixer que, acabat d'aixecar el dia després de tornar de Guangdong i en plena eufòria obàmica, el missatge de la Teresa m'ha deixat una mica descol·locat. 

Reflexiono i m'adono que allò que inquieta a la Teresa no és res més que allò que inquieta els mateixos pares que no poden trobar els seus fills (tant nens com nenes). És la impossibilitat de saber on són, saber si tindran una bona vida o no, saber almenys si són vius o no. És no tenir -si es vol- accés a la veritat. I no parlo de saber-ho tot, perquè segurament aleshores seria impossible adoptar, però sí d'una veritat que ens deixi en pau. Saber, com a mínim, que la seva filla no va ser robada i venuda a un orfenat, o que el Mercedes que conduïa el director de l'orfenat era una casualitat. 

El pare Peng Gaofeng em deia: si el meu fill ens hagués deixat amb una situació com el terratrèmol de Wenchuan, segurament hagués plorat durant uns mesos o durant uns anys. Però ara no puc ni plorar, ja que ni tansols sé si l´he perdut per sempre, i no puc deixar de buscar-lo. Peng ja recorregut mig país i al dia següent marxava cap a Hangzhou per intervenir en un programa de la televisió de Zhejiang sobre el tema.

De tot allò que diu la Teresa, em neguiteja la indiferència de la persona que li va respondre al telèfon, que confio que no sigui una indiferència generalitzada al Departament de Benestar Social. 

Teresa, t'agraeixo la valentia d'explicar tot això amb sinceritat i per la responsabilitat amb què et prens aquesta qüestió, i t'admiro per l'estima i la dedicació que així li demostres a les teves filles. 

02 de novembre 2008

Provant de ser bo (des de Guangdong)

-Text sense accents-
De nou a Guangdong. Aprofito l'unica nit que passo en un hotel car (em concedeixo el permis dels contribuents, despres de dies reutilitzant la mateixa roba, sense afaitar i traginant camera, portatil i motxil.la) per veure televisio de qualitat i entendre l'actualitat amb programes com Hard talk (BBC).

Entrevisten John Francis, un activista mediambiental que va fer un vot de silenci per un dia i que va restar sense parlar 17 anys, mes 22 anys sense fer servir cap transport motoritzat. (Busqueu la seva historia a internet, val la pena.) Francis redueix tots els problemes del mon al respecte amb els demes, a una concepte tan senzill com la bondat. M'emociono i em prenc el meu moment de silenci. Breu, no sigui que es contagii i hagi de buscar una altra feina.

John Francis, l'inspirador.

L'amabilitat del personal de l'hotel (i a tota la Xina, en general) em recorda que aquesta, malgrat que la majoria d'histories que us explico ofereixen un panorama forca pessimista, es una terra de bona gent, on fins i tot els del.linquents, els mafiosos, els politics corruptes, els dolents de la pel.licula, tenen un punt entranyable. Una ullada al China Digital Times tambe em recorda que hi ha excepcions memorables, com la del funcionari que li demana a una nena d'11 anys on es el lavabo i, un cop alla, l'assatja (la xarxa en va plena). Qui sap, potser tambe ell te un punt de bondat o, mes encar, potser posar-vos-el com a exemple, jutjar-lo sense mes, em converteix a mi en el dolent de la pel.licula.



A Guangdong hi soc per varis temes: des d'un generic sobre la industria de la ceramica, a la historia del Sr. Zhou, al qual el govern local li va prendre la segona filla (amb l'excusa de vulnerar la politica del fill unic) i, segons explica, va portar a un orfenat, on va acabar sent adoptada. Insisteixo un cop mes amb la falta de transparencia de les adopcions a la Xina, despres d'intents frustrats de sacsejar l'opinio publica a Catalunya, que recordem que es la zona numero 2 d'adopcions internacionals de nenes xineses. I dic frustrat perque no he rebut cap resposta, ni tansols cap critica de families ofeses, despres de l'emissio de la historia dels pares de nens segrestats, com si a Catalunya es preferis mirar mes aviat cap a una altra banda: "a la meva segur que la van abandonar", imagino. I no em malinterpreteu. L'important no es que la majoria de nenes adoptades siguin realment nenes en origen abandonades, sino que hi podria haver casos de nenes que van ser robades. I, davant d'aixo, no podem fer la vista grossa.

A la cafeteria de l'hotel, penso de nou en Francis i en tot plegat i m'adono de quant em falta, encara, per acostar-me al meu ideal de bondat, i em renyo perque en mi mateix veig alguns dels pitjors exemples d'allo que critico dels demes, vells vicis que m'allunyen o em distreuen d'aquesta i altres missions vitals. Cadascu te el seu cami, el meu es explicar, estar al servei de qui vulgui saber i donar-li claus per interpretar la realitat. Se que a vegades mes aviat la mastego, la interpreto jo mateix. Se que a vegades els vicis, la rutina, la necessitat de treballar en el sentit de portar un sou a casa, de "tirar endavant", em distreuen. No obstant, confio en trobar algun dia l'equilibri.