Retorn al manicomi

Avui he tornat a Shiyan (Hubei) i m'he retrobat amb les germanes Jin. Hem anat a l'habitacio que han llogat a la ciutat, ja que casa seva es en un poble, a unes hores d'alla. Jin Hanyan es troba molt millor, molt mes viva, igual que quan la vaig coneixer el primer cop, abans que la posessin al manicomi. Jin Hanqing, la petita, no es troba gaire be. Te mal d'estomac i de cap, i creu que es per la medicacio que li donaven en aquell centre. Ha vingut un moment per a l'entrevista i despres ha tornat a l'hotel on treballa, on neteja habitacions.

Aquest era un viatge de passada, sense gaire esperances de fer una noticia. Venia a la zona per fer una historia sobre el gran transvasament del Sud al Nord, sobre el trasllat de persones que ha comportat. I he aprofitat les ultimes hores d'aquest viatge per Hunan i Hubei per veure-les per primer cop des que van sortir d'aquell infern fa pocs mesos.

Les germanes Jin han posat una demanda contra el govern local, que primer va desestimar un jutjat local i que en breu veura el tribunal superior provincial. La historia tenia interes, posat que es la continuacio de la que vem explicar l'any passat i que va impactar tant. I mes quan, segons elles, hi ha 12 peticionaris mes que han acabat en centres de salut mental. A tots 14 els van alliberar aquesta primavera, despres que un grup de periodistes xinesos intentes entrar en aquests hospitals de Shiyan i fins i tot anes a comissaria. Elles estan convencudes que va ser per aixo que els van posar en llibertat, i, el que mes em satisfa, que les meves gestions amb un diputat per Hubei de l'Assemblea Nacional haurien mogut alguns fils fins arribar a la curiositat d'aquests periodistes. Aquests peticionaris provenen de diferents pobles de la zona, la majoria massa lluny per anar-los a veure, i nomes he pogut veure la senyora Deng, que ha vingut de seguida que els truques per sorpresa, ja que m'he esperat a ultima hora per evitar un seguiment policial, que no hauria estat gens estrany.

La historia de la senyora Deng es una mica surrealista. L'he escoltada pero l'he posada al congelador, perque no se soste per enlloc, i cal anar amb compte amb coses que no pots comprovar. El motiu de les seves "peticions" es la teorica desaparicio de la seva filla i l'aparicio d'una impostora, que s'hauria apropiat de la seva identitat per algun interes que no ha sabut explicar.

Tenia les germanes i la possibilitat d'anar a Xiangfan, a dues hore si mitja d'alla, abans de tornar a Wuhan er dema de bon mati volar de retorn a Pequin. A Xiangfan, on finalment hi he anat amb Jin Hanyan i una noia que m'ha fet d'ajudant aquests dies, es on han tancat per boig Wang Bin, un empresari llicenciat en fisica que tenia una marca de components d'automocio, i a qui el seu germa, en connhivencia amb la policia, s'hauria tret de sobre per fer-se amb el control de l'empresa. He de fer algunes comprovacions, pero l'home parlava be i el seu comportament no s'assemblava en res a la dels pacients que he vist pel passadis. Com aquella vegada, entrar ha estat mes facil del que pensava. Hi hem anat de nit i, en entrar, ens han fet deixar les bosses a recepcio, de manera que nomes he pogut fer l'entrevista amb el mobil.

El mes important d'aquests casos no es el fet que un et sembli mes boig que l'altre, sino que els tanquen saltant-se la legalitat, si es que aquest concepte encara te sentit en aquest pais. No s'informa els pares (necessari), hi ha informes medics contradictoris, i el pitjor de tot, els pacients encara han de pagar la factura, per no parlar dels metodes per "tractar-los", com les porres electriques o els electrodes que ha dit Wang Bin que es fan servir.

Com en l'altra ocasio, ha estat entrar, tenir el blat al sac i ben lligat, i escampar la boira. Les cameres de les habitacions i passadissos (aquest centre era mes sofisticat que els altres), em comencaven a neguitejar.