Des de feia anys, volia trobar una historia com la de Hunan. M'estava fent un fart de parlar de families xineses a les quals els segrestaven els fills, de llegir casos d'abusos dels departaments locals de Planificacio Familiar (amb abduccio de nens quan no es pot pagar multa) i en definitiva de comprovar com aquest "mercat de criatures" creixia, i en canvi, era incapac de trobar algu que m'ho expliques des de dins i que sobretot pogues parlar-me del vincle entre el trafic de nens i les adopcions internacionals.
La historia de la famila que traficava amb nenes no es meva. No es cap exclusiva. Primer ho va treure la premsa americana i jo simplement vaig seguir aquell contacte. Pero si que tenia la possibilitat d'explicar-ho per primer cop a Catalunya, i francament, estava molt encuriosit per veure quines reaccions hi hauria.
Tenir a la familia Duan parlant a camera, quan encara tenen a cinc familiars a la preso, semblava dificil. Pero ho vem aconseguir i, despres de moltes revisions del text, vaig enviar dues versions de la historia, una pel TNM i una pel TNV, com solem fer amb temes importants.
El missatge era clar: aquesta familia havia traficat amb nenes (presumiblement abandonades) per encarreg d'alguns orfenats, que s'havien vist desbordats per la "demanda" de nenes per a adopcio, i que estaven disposats a pagar cada cop mes per cada nena. La policia va destapar-ho i als Duan i a d'altres els van condemnar. Ells se senten caps de turc i creuen que el negoci estava mes o menys institucionalitzat. Un cas que no aclareix d'on treien les nenes, pero que aclareix que s'havien creat mecanismes i intercanvis amb les nenes com a mercaderia, amb tot el perill que aixo comporta. O en altres paraules, no es el mateix que algu abandoni les nenes i aquestes acabin a l'orfenat, que l'orfenat vagi a buscar-les i els posi preu.
Entre l'enviament dels videos i la seva emissio, una setmana despres, he tingut un estira i afluixa amb Barcelona que prefereixo no detallar. Pero resumint, es tractava d'un tema calent, sensible, i va fer falta una setmana fins que s'haguessin esvait tots els dubtes, i fins que a Redaccio van trobar el to per no generar alarmisme entre els milers de families adoptants de nenes xineses que hi ha a Catalunya. Dubtes perque ningu no ens pogues dir res, que no hi haguessin caps sense lligar, tot i que, per mi, des del primer moment es tractava d'una historia forca clara i tancada. I fetes aquestes comprovacions, amb trucades aqui i alla, la informacio es va passar juntament amb un complement on s'entrevistava una familia adoptant que es mostrava confiada en la transparencia de les adopcions a la Xina, i una entrevista amb la consellera d'Accio Social, que recorda que la Xina ha signat el Conveni de L'Haia i els garanteix la transparencia del proces d'adopcio.
Quan, ja des d'una certa distancia, em miro el conjunt, com a espectador, la conclusio es que son versions contradictories. La cronica de Hunan ve a dir "no us en refieu del que diguin alguns orfenats", mentre que els pares i la Consellera venen a dir "podeu estar tranquils". I passar les dues coses conjuntament tenia precisament aquest objectiu. Rebaixar el to.
No us negare que en dues setmanes (des que vaig gravar el tema fins que es va emetre), he passat de l'excitacio de tenir una noticia 'dura', a la indiferencia del que va acabar sent una noticia 'tova', centrifugada. I no m'estic queixant, perque en cap moment m'he sentit maltractat. Al contrari, em van saber explicar amb arguments de pes per que esperaven a emetre-ho aixi, o sigui, per respectar la sensibilitat de les families adoptants. No em queixo pero -per aixo esta el blog- soc incapac d'amagar-vos que m'ha deixat una mica descol.locat no tenir aquella mena de resposta (comentaris al blog, per exemple) de quan saps que tens una noticia que pot sacsejar consciencies.
Em consta que hi ha divisio d'opinions, entre els pares adoptants. Alguns creuen que es perilos regirar aquest passat. D'altres creuen que es millor aclarir com mes detalls millor, perque tard o d'hora les seves filles els demanaran explicacions sobre els seus origens.
En el cas de l'orfenat de Qidong (el que surt a la noticia), l'argument que les fotos de les nens abandonades publicades fins a tres vegades als diaris locals potser els fara sentir una mica millor, pero es poc consistent i no resol el dubte. Les nenes les treien del sud de Guangdong i les portaven a Changning, que es com dir que les treien del sud de Franca per portar-les a Malaga. Volguessin o no, cap dels pares biologics tindria opcions reals de llegir aquests diaris. L'argument que "la Xina ens garanteix que el proces es legal perque ha signat el Conveni de L'Haia" es respectable, pero igualment discutible, perque equival a no haver entes que deia la noticia. I la noticia, senzillament, diu que, malgrat la legalitat del proces, no sabem res del que passa mes enlla dels orfenats, i per tant no podem saber amb total certesa d'on venien aquestes nenes. Es de sentit comu concloure que, algu que demanava nenes per encarreg per abastir a demanda, no tenia cap mena d'escrupuls a l'hora de forjar certificats d'abando, certificats medics i el que fes falta. llevat que ens posem a investigar cas per cas, no sabem d'on venien les nenes i probablement ni tansols ho sabien la gent dels orfenats, perque, tant per tant, tant se valia, mentre entressin diners a caixa. I no cal dir que tampoc ho saben a la capital, tot i que si ho sabessin, probablement tampoc ens ho dirien. El que si sabem, aixo si, es que aquest mateix govern va actuar en consequencia perque algu havia trencat la legalitat.
En qualsevol cas, fins i tot els Duan no creuen que estiguessin fent res de dolent, perque tractaven directament amb els orfenats, i aixo ens dona una idea de com funcionen les coses a la Xina rural. Per a ells, aquestes nenes han tingut sort d'haver estat adoptades a l'estranger. "Viuran millor", deien. Pero ni tansols ells son capacos de d'assegurar amb plena certesa que aquestes nenes havien estat abandonades.
I en conclusio, que el proces sigui legal no vol dir necessariament que sigui transparent, i des del moment en que hi ha espai per al dubte, hi ha espai per seguir buscant mes histories similars. I el cas de Qidong no vol dir que tots els orfenats hagin fet negoci. Simplement, dona detalls sobre la mena de coses que poden haver passat durant tots aquests anys de "China boom".
Vem arribar a la Xina com a solucio al problema dels abandonaments. Que de cop ens diguin que, malgrat la nostra bona fe i solidaritat, potser hem contribuit a crear-ne un de nou de forma involuntaria, es un cop dur. Pero un cop sabem d'almenys un cas en que aixo ha passat, crec que es necessari explicar-ho.
6 comentaris:
Tens tota la raó i t'animo a que s'eguixis treien a la llum histories d'aquest caliu o del que sigui, encara que a certes persones no els agradi o els faci sentir malament, perqué com diu la dita les veritats fan mal, però això no significa que ens haguem de fica una cinta als ulls per a evitar asumirles, sino que les hem d'acceptar tal com són i si com en aquest cas son dures, encara es més important tindren coneixement per tal de cambiar la situació.
En fi molts ànims i moltes gràcies pel teu treball.
Per comptes de fer una investigació sobre el que se sab, el poder, mira de treure importancia. Quina vergonya!, empresonen gent que ha intentat fer trafic de nens a Haiti, per ej., i en aquest cas que hi ha tantes proves com que fins hi tot han estat a la preso 4 anys!! hi treuen importancia. Penso en aquelles families xineses que están buscan les seves nenes desaperegudes i que vas entrevistar varies vegades, i en l'angoixa que tenen ...
Gracies per la teva valentia
S'ha de ser molt ingenu o no viure a la Xina per saber que aquí es pot comprar, i per tant vendre el que sigui. Només cal veure pel.lícules com BLIND SHAFT, BLIND MOUNTAIN o documentals del pelatge dels LOST CHILDREN OF CHINA us passo link del docu http://www.megavideo.com/?v=B17J9M68
Sergi:
Soc una de les milers de persones commogudes per la teva crònica respecte el tràfic de criatures a la Xina. A més de directament afectada ja que soc el pare d'una preciosa nena que va sortir de l’orfenat de Changning ara fa dos anys.
Estic completament d'acord amb les conclusions que insinues en la teva crònica emesa a TV3 i també amb les que exposes més explícitament al teu blog.
Es evident que no es tracta aquí de reflexionar sobre els motius que ens han portat a milers de famílies arreu del món a pensar en l'adopció com a forma de filiació. Probablement tots coincidim en el "desig" de ser pares i mares i en la voluntat altruista i positiva de tenir un fill o filla a qui estimar i cuidar per sempre. Malgrat tot, aquest desig no justifica qualsevol acció per arribar a "aconseguir" una criatura.
Per davant de tot està el dret de les criatures a tenir una família que els estimi i en tingui cura... Començant evidentment per la mare i el pare biològics.
Sabíem que a la Xina hi havia molts milers d'abandonaments de criatures majoritàriament nenes, per raons culturals i econòmiques.
Una bona part d'aquestes criatures abandonades han estat recollides a l'enorme xarxa d’orfenats de la Xina, d'altres no han tingut tanta sort i han mort abandonades als carrers o han estat fetes desaparèixer sense deixar-ne cap constància. De totes les criatures que viuen als orfenats xinesos només una petitíssima part es posada al circuit de l'adopció, primer de l’adopció interna a Xina i després de la internacional.
Com arriben les criatures a l’orfenat? Fins ara imaginàvem que era algun familiar, el pare, de vegades la mare, que deixava la criatura prop d'algun lloc públic on segurament seria trobada, recollida i portada a un orfenat on seria criada a càrrec de l’Estat (probablement no pensant si aquesta criatura seria adoptada o no en el futur). Ara la teva crònica posa en evidencia a Catalunya, altres formes mercantilitzades d'arribada de les criatures als orfenats.
Si l'abandonament d'una filla per part una família que no vol o no pot mantenir-la o la inducció a l'abandonament per part de l'estat que coacciona amb multes importants quan la llei del fill únic no és respectada són realitats dramàtiques, molt més dramàtiques (i detestables) ho son les altres realitats: el robatori de criatures a pares que no volien separar-se dels seus fills, la existència d’intermediaris que posin preu a criatures, nascudes o per néixer i n'empenyin l'abandonament, la pràctica d’algun orfenat que pagant a les persones que lliuren criatures pretesament trobades abandonades, posa en marxa un circuit comercial detestable, per aconseguir subvencions estatals proporcionals al nombre de criatures en custòdia o ingressos derivats de les "donacions" en les adopcions.
Totes elles són realitats extremes, difícilment imaginables des de la nostra mentalitat, que tenen moltes víctimes la més vulnerable de totes és la pròpia criatura que creix sense família, atesa amb més o menys devoció pel personal d'un orfenat.
(continuarà...)
(continua...)
Arribats a aquest punt, tot i estar perfectament segurs de la legalitat inapel•lable de la nostra adopció (tots els documents estan en regla i han estat emesos o validats per autoritats xineses, espanyoles i catalanes, inclòs el certificat notarial d'abandonament) no podem deixar de preocupar-nos per quines van ser les circumstàncies de l'abandonament i l’arribada de les criatures als orfenats.
A més, no sabem qui van ser els seus pares biològics, ni si la mare biològica es va cuidar durant l'embaràs, ni si se la van estimar o no, ni si el part va ser fàcil o no, ni si quan va ser abandonada la nena va estar moltes hores sola, si va patir molt, si va estar en perill... Tots aquests dubtes i ara, també, si l'arribada a l’orfenat va ser "normal" o "mercantil" són interrogants que no podem defugir mentre veiem créixer amb alegria les nostres filles i els nostres fills adoptius en el sí d'una família que els valora i estima.
Les famílies que hem adoptat criatures xineses arreu del món, som responsables directes o indirectes del tràfic de nenes que descrius? no tinc resposta. Es terrible que una iniciativa positiva acabi afavorint en algun cas delictes, corrupció i tràfic de persones. M’agradaria pensar, segurament amb molta ingenuïtat, que la corrupció del sistema no és generalitzada, que la immensa majoria de les adopcions internacionals no estan contaminades per delictes previs, pensar també que algú amb responsabilitat al respecte ha actuat per detenir els culpables i per preocupar-se per retornar a les seves famílies biològiques aquelles criatures que encara estan als orfenats i de les quals se’n tingui alguna sospita o constància de que van ser apartades il•legalment dels seus progenitors. Malgrat tot, ni tan sols la confiança en les lleis internacionals o la legitimitat dels documents pot acallar els interrogants que tenim totes les famílies adoptants.
Només hi ha una realitat tangible, la felicitat de les criatures aquí i ara. Com hagués estat la seva vida si les circumstàncies del seu origen haguessin estat diferents, és quelcom que no sabrem mai.
Més enllà del certificat d'abandonament que un notari va signar a la Xina, no sabrem gairebé res més sobre l’origen de la nostra filla, no podrem tenir altra certesa que el dubte. Haurem de viure amb aquests neguits i haurem d 'ajudar la nostra filla a assumir aquestes foscors en el seu origen quan ens ho demani.
Sergi, gracies per les teves cròniques. Gracies per les imatges de Changning que es veien al fons del comiat de la teva crònica. Gracies per ajudar-nos a entendre millor la Xina.
Herminio Manzano
Herminio i familia,
En primer lloc, disculpeu si no he respost abans el vostre missatge, ja que he estat uns dies desconnectat.
Moltes gracies a vosaltres per aquesta reflexio tan sincera, per fer-la arribar aqui, on despres de les croniques de Changning vaig voler precisar algunes informacions que em va ser impossible condensar en un minut i mig.
Us he de dir, fancament, que jo tampoc no tinc respostes a la majoria d'aquests interrogants, pero que comentaris com el vostre m'animen a seguir buscant-les. Tambe us he de dir que tinc el suport dels meus caps per aprofundir mes en aquest tema, i que aixo es el que intentarem properament, un cop passada l'aturada habitual de l'any nou xines.
Per ultim, dir-vos que estic a la vostra disposicio per qualsevol cosa en que us pugui ajudar, ja sigui perque necessiteu alguna gestio que pugui fer des d'aqui, o be perque, com ja fan altres pares adoptants, algun dia decidiu retrobar les arrels de la vostra filla i planejeu una visita a Hunan. Podeu contactar amb mi a l'adreca svicente.x(arroba)tv3.cat
Un cop mes, gracies.
Sergi V.
Publica un comentari a l'entrada