Les cares es van girant, seguint la trajectòria dels caps d'estat.
Quan hi ha una visita d'estat important, portes el cronòmetre al cul. Ahir muntant cròniques prèvies, avui conferència de premsa, intentant treure imatges pròpies mentre alhora escrius notes del que diuen els dos presidents, després graba alguns stand ups per les cròniques que faràs al TNM i al TNV, que si els d'Al Jazeera et deixen un tamboret, que si se'n va l'autobús oficial per a premsa i després t'has de fer el simpàtic amb els policies de trànsit del hutong de darrera Tiananmen perquè t'ajudin a parar un taxi. Per després arribar amb el temps just per fer un directe per Els Matins des d'un lloc on, només faltaria, hi ha problemes de so.
Tot i això, he de dir que m'ho estic passant bé. Amb un Obama avui parlant d'humilitat i ahir de bon rotllo amb els estudiants de Xangai. Sí, com volgueu, amb aquella retòrica que el temps dirà si estava buida o no, però amb una actitud gens arrogant. Implicar la Xina. Quin gran moment també, per què no, per ajudar a que el país corregeixi tot allò que creiem que hauria de corregir, però sense pressionar-la o donar-li lliçons. Simplement, deixant que formi part del tot, i que les forces del canvi actuïn per si mateixes des de dins, i no pas perquè els ho imposem. O potser sóc un ingenu i, com deia aquell amic, "aviat treballaràs per a ells i sabràs el que és fer bondat".
2 comentaris:
M'ha agradat molt el directe que has fet aquest matí als matins. No t'has anat per les branques i has deixat clar que amb la Xina ni els EUA acaben de dir les coses del tot clares. No es pot ofendre el govern xinès, és massa poderós.
Tant de bo hi haguès més corresponsals com tu. Ànims.
Publica un comentari a l'entrada