29 de maig 2011

Del club de cites a la pantalla gegant

Porto 3 finals de Champions des de la Xina. En totes tres ocasions, he hagut de sacrificar el plaer de veure el partit de l'any per la feina. Si has de gravar les reaccions de la gent i muntar una crònica, poc temps et queda per veure el partit. El veus de reüll, i et perds les jugades, el tempo, el guió del partit, que sempre és el que més m'ha agradat, guanyin o perdin.

Ungles blaugrana

Ahir no va ser una excepció, però va valer la pena passar per l'Olé Football Club, el macro-local on el Casal Català de Pequín i el club de fans Barca.cn havien citat els seguidors culers, catalans, xinesos o d'on fossin.

El Guillem Abellán, del Casal, explicava molt bé el que està passant amb el Barça a la Xina: 'els xinesos s'acaben fidelitzant amb un equip quan té uns quants anys de bons resultats, i ara amb el Barça hi ha un boom'. Només així s'explica que el 2009, quan es va fundar Barca.cn, només fossin quatre arreplegats, i que ahir arribessin a l'Olé unes 400 persones per veure el partit i que en el moment d'escriure aquest article la web té més de 111.000 membres de registre gratuït. Culers xinesos que se saben l'himne i tots els cants habituals de Can Barça, i entre els quals hi ha alguna apassionada amb ganes d'expressar el seu amor per Piqué o Pedrito o de parlar en català davant de càmera.



'Tenim gran plans a la Xina', em confessava algú del Barça fa uns dies. Després de guanyar els cors de seguidors que potser abans canviarien sovint de club perquè no n'hi havia cap que els acabava de convèncer, el Barça vol aprofitar l'immens mercat que aquí se li presenta. En acomiadar la transmissió, les paraules del presentador del canal d'esports xinès que havia donat el partit en directe, la CCTV5, resumien aquest sentiment: 'gràcies, Barça, per fer-nos gaudir del futbol'.

La imatge d'ahir a Pequín, que vem mostrar en l'obligada roda de 'com van seguir el partit arreu del món', enterrava per sempre la fins ara ambigua presència barcelonista a la capital xinesa. A mitjans dels anys 90, poc després de fundar-se la Penya Barcelonista Gran Muralla (1991) per un grup d'amics en un Pequín on tots els expatriats es coneixien, els seus responsables van deixar de viure a la ciutat, però van mantenir el monopoli penyístic. Més endavant, van obrir amb un soci xinès un local de nom 'F.C. Barcelona', amb l'escut a la porta i blaugrana per dins, i que segons diferents observadors es va acabar convertint en un club de cites.

Embadalits amb el Barça

Avui, la Gran Muralla segueix retenint el seu estatus de primera penya a la Xina, que sobretot li garanteix el privilegi d'un número d'entrades per a finals com la de dissabte. Però, per la resta, roman desapareguda, estàtica, inoperant.

Mentrestant, el Barça es troba amb un dilema en països com aquest. Per un costat, no pot obrir tantes penyes com vulgui perquè les penyes tenen veu i vot a l'entitat i, com deia un català de Pequín, 'potser el Barça acabaria tenint un president xinès', per la mateixa norma matemàtica que Yao Ming va estat a tots els All Star excepte quan ha estat lesionat, pels vots xinesos. Per un altre costat, el pastís del màrqueting és tan suculent que el Barça ha d'obrir-se d'alguna manera. És per això que es van crear els 'clubs de fans', grup on s'inclou Barca.cn. Malauradament, la política d'una sola penya per país perjudica aquells catalans d'ultramar que podrien aportar o participar més de la vida social del club.

4 comentaris:

Ainara Munt ha dit...

M'ha encantat veure-ho, Sergi! Una abraçada des de Barcelona.

Maricao Lopez Sito ha dit...

Doncs s'ha d'acabar. Crida per una retirada de Penya Barcelonista al Club de Putes. #indignats

Joaquim Roqué Paret ha dit...

Vam patir per la teva integritat física... Déu n'hi do!

Txusiols ha dit...

Ja ho diuen que el Barça és més que un club, no? És broma. Visca el Barça! I visca el Casal Català de Pequín!