Marges i riscos en la cobertura del gessamí

Com potser haureu vist, avui hem connectat en directe i no hem fet la clàssica crònica per explicar què havia passat en el tercer diumenge seguit que es convocava la 'revolució gessamí'.

He intentat explicar en aquest blog algunes de les coses que prèviament han succeït, he intentat que tinguéssiu una idea de la mena de pressió a la qual hem estat sotmesos tots els corresponsals estrangers que des d'un inici vem mostrar interès en explicar aquesta història.

Posterior a la conversa descrita en l'última entrada en aquest blog, molts de nosaltres vem tenir una reunió informal al Ministeri d'Exteriors.

Després de tot, algú de confiança em va interpretar tota la seqüència i el moment actual: 'el missatge és clar: si aneu a Wagfujing o a Xidan, no us podrem protegir'... Quan a sobre vaig saber que la majoria dels corresponsals de Pequín no tenien intenció d'acostar-se al centre, i que ni tansols algunes de les principals agències de notícies hi enviaven (oficialment) a cap fotògraf o càmera, vaig tenir clar que aquesta era una batalla perduda.

Des del punt de vista ètic, aquesta ha estat una decisió difícil. És una derrota pels teus principis. Com quan, en sentit invers, fa uns mesos, a Birmània, vaig decidir entrevistar el número dos de l'opositora Lliga Nacional per la Democràcia pocs dies abans de les primeres eleccions en 20 anys, sabent que allò podria comportar la meva expulsió del país, que es va comfirmar just després i que probablement vol dir no poder tornar mai més al país.

Però no dubteu que he madurat molt la decisió. I el que finalment em va fer etsar segur de per què la prenia va ser el fet que no estàvem parlant de cap protesta, de cap grup de manifestants més o menys definit, a qui pots posar noms i cognoms.

No comparteixo la valoració de la portaveu d'Exteriors, que va dir que algú ens estava manipulant. I no és així perquè des del moment que hi ha un desplegament de centenars de policies, allò ja ha pres certa dimensió i és per tant noticiable. Però sí que és cert que els riscos que preníem eren massa elevats tractant-se d'una revolta fantasma que ni tansols se sap qui l'ha convocada. El directe ha servit per compensar aquesta absència.

Ara caldrà veure què passa amb les regulacions, o millor dit, amb la interpretació de la regulació per a premsa estrangera. Caldrà veure si la normativa olímpica està en quarentena de forma transitòria o bé hem fet de debò un pas enrere i costarà molt recuperar el terreny cedit.