He allargat la vista amb paisatges bonics. He premiat l'oida amb el cant dels galls matiners, o altres sons que em quedaven ja massa llunyans. He omplert els pulmons d'aire perfumat de pinassa. He agrait no poder-me connectar a internet. I he fet camins sense preocupar-me ni de l'hora ni del preu.
Us deixo una escena curiosa, que ja havia vist abans pero que mai no havia retratat. Es una estacio d'autobusos d'un poble de muntanya. Posters amb imatges de cotxes sinistrats (n'hi ha sovint) i tambe de cossos morts a la calcada, que en teoria han de conscienciar sobre seguretat viaria, pero que posen a les sales d'espera dels passatgers. Quines coses.
2 comentaris:
Quins pabrods! El que surt a la darrera presa és aquell company del docu aquell sobre les minories?
Si, el Pedro
Publica un comentari a l'entrada