21 de maig 2009

Vaga de firmes

A partir de dissabte als TNs es farà vaga de firmes. És allò dels TNs on hi ha presentadors però no apareixen periodistes, on tampoc no es firmen les cròniques, ni amb chyrons o rètols, ni amb la frase final "Sergi Vicente, TV3, Pequín". Recordareu que es fa com a protesta per la imposició dels "blocs electorals", és a dir, minuts diaris de tot allò que fan tots els partits en la campanya electoral (aquest cas per les europees), sense sel·lecció per criteri periodístic.

Està clar que els blocs "contaminen" els TNs. El que no tinc tan clar és que la vaga (ja van uns quants anys) hagi servit per canviar res, d'unes eleccions a unes altres. I això li comentava precisament a un company ahir. Li vaig dir que, un cop més, la seguiria per solidaritat, però li transmetia la meva decepció per la falta de resultats. Si un protesta, ha de ser per aconseguir alguna cosa. És a dir, no només permetem la intromissió dels polítics, sinó que a sobre l'únic que sabem fer és queixar-nos amb la boca petita, sense evitar que la televisió pública segueixi sent un instrument al seu servei.

Per això, des del meu oasi, aquesta serà probablement l'última oportunitat per la vaga de firmes. Després de les europees, probablement optaré per fer "vaga de la vaga", posats a cridar l'atenció, a fi de sensibilitzar de l'absoluta inutilitat d'aquesta iniciativa vista la indiferència amb què se la prenen els partits.

13 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Realment, el minutatge en qüestió és una vergonya tan gran, que em resulta incomprensible. I tens raó que tants anys de vaga als mitjans públics, en període electoral, haurien d'haver donat com a resultat que aquesta norma antidemocràtica desaparegués del mapa mediàtic català!

Potser ara que Terribas és la "jefa", ella que sempre s'hi ha mostrat en contra, s'aconseguirà posar punt final a aquesta impresentable mesura.

L ' Individu ha dit...

doncs jo crec que no n'hi ha per tant. És més, em sembla ridícul que us ho prengueu així, i que molesteu els telespectadors fent-vos les víctimes fotent el rollu de torn ("no signem com a mesura bla bla"). Per vosaltres és un avantatge: us estalvieu que després us diguin que doneu més temps a uns que als altres. Lu que seria greu és que els polítics es posessin amb els continguts, però amb això sou ben lliures de fer el que vulgueu, i per cert hauríeu de ser molt més crítics i fotre més canya. Per exemple, ¿com és que porten setmanes (mesos!) fent campanya electoral si legalment tot just comença avui? ¿Perquè no ho ha denunciat ningú això? O pitjor, ¿perquè els periodistes cobreixen els actes electoralistes celebrats en període fora de campanya electoral?? Això sí que és greu...

Sergi Vicente ha dit...

I no només això, sinó que es fan rodes de premsa on els periodistes no poden fer preguntes... Però el problema de fons no és la voluntat dels periodistes, sinó els mecanismes legals (la frustrada llei de l'àudio-visual), que permeten aquest joc i que fan que els mitjans públics no puguin ser realment independents. Els blocs, efectivament, pretenien ser una mesura per repartir objectivament els temps dels partits, però ha arribat a l'absurditat, cobrint tots els moviments simplement perquè s'han de cobrir.

Ferran Porta ha dit...

Individu, comences el teu plantejament amb una inexactitud important: les víctimes no són (som) els periodistes, sinó l'audiència. Com ho és l'audiència, també, quan les televisions només emeten imatges d'actes polítics gravades pels propis organitzadors, perquè així ho volen els partits. Ni el minutatge ni tampoc la prohibició d'enregistrar imatges són mostres de democràcia.

L ' Individu ha dit...

ok, estic mig d'acord amb les dues respostes. Però jo no dic que els periodistes siguin víctimes, sinó que "es fan les víctimes", que són victimistes, vaja. Les víctimes sí que crec que és l'audiència, però per la manca de "mala llet", de valentia dels periodistes. ¿Què cal fer quan en una roda de premsa no es poden fer preguntes? Doncs simplement no s'hi va. ¿Què cal fer quan no deixen entrar càmeres i t'envien les imatges gravades i editades? Doncs es tiren a la paperera... Aquesta sí que seria una mesura efectiva, que crearia un enrenou important...

Ferran Porta ha dit...

Amb això que dius, veus, estic 100% d'acord. Tan de bò algún mitjà públic fos prou valent i lliure, lliure!, per pressionar els polítics com suggereixes. Completament d'acord.

albert serrano ha dit...

1.no es pot reivindicar el criteri periodístic quan precisament és el que manca en la totalitat dels TN que es fan cada dia. Només se'ls sent "plorar" quan hi ha eleccions. És una senzilla operació de maquillatge dels mateixos periodistes. De fet, les peces no haurien d'anar mai signades ja que el "protagonista" és el mitjà, no qui el fa.

2. Quan els "professionals" s'acomoden en una taula com ho fan els funcionaris, la feina es desvirtua i, a la llarga, desapareix. El lobis manen, els polítics imposen les normes, els periodistes paren la mà a final de mes... i la gent continua vivint en plena ignorància del que passa al seu entorn.

3. En fi, és el món que tenim. El peix que es mossega la cua.

Roger Fuentes ha dit...

Doncs jo, la veritat, trobo que aquesta norma com a mínim intenta establir un criteri sistemàtic per tractar igual tots els partits (parlamentaris).

No comparteixo que s'hagi de deixar aquesta decisió als periodistes en plena campanya electoral, perquè per norma general són tendenciosos i sempre les tergiversen (alguns potser no per mala fe sinó per pura ignorància del que senten). Els mateixos titulars que posen a tv3 i el 324 a vegades m'indignen!

Ahir per exemple la notícia del dia en referència a Esquerra és que "Oriol Junqueras acusa Vidal Quadras de traficar amb esclaus al s. XIX" i no es presta cap atenció a tots els plantejaments polítics que fa respecte a la Unió Europea i que el diferencien del PSOE i el PP. Si això no és política deliberada per part dels periodistes per desprestigiar la seriositat d'un candidat, no sé què és. I d'exemples n'hi ha a cabassos.

O quan per motius polítics encara no s'ha volgut explicar què cony passa al Penedès on volen instal·lar la central de mercaderies més gran de Catalunya (el CIM/LOGIS) o on hi ha una lluita fèrria per aconseguir una vegueria pròpia.

Quan s'ha de parlar del nostre país TVC fa cagar, ho sento Sergi. Jo no confio en la professionalitat dels treballadors de "la meva". I com jo tanta altra gent.

Sergi Vicente ha dit...

Roger, jo personalment crec que per explicar els programes polítics, els partits ja tenen els seus espais. D'això es tracta, que es venguin, que prometin,... Un telenotícies és això, un resum de notícies. Estic d'acord amb què mai plou a gust de tothom, però si hi ha comentaris com els que dius, el titular està servit. És més, aquesta mena de frases jo crec que els caps de campanya les estudien bé, precisament perquè és fàcil convertir-les en titulars, i d'això es tracta, això volen. És igual si és el Junqueras o un altre.
Sobre el Penedès, ja em disculparàs,però desconec prou el tema com per gosar opinar.
i per cert, heu vist això del reportatge crític que proposaven amb això dels blocs? Què en penseu? Jo, sicnerament, crec que és com assumir "va, vinga, ens embainem els blocs un altre cop, però deixeu-nos almenys fer un reportatge crític". Com si fos una raresa, una concessió. No comparteixo el regateig.

Roger ha dit...

No veig quins són els espais propis dels partits. Però en tot cas el que dic jo és que la professionalitat objectiva dels periodistes de la TVC (sobretot la dels redactors en cap, els autèntics "censors" o manipuladors perquè estan al lloc estratègic) i la seva vocació de servei públic està més que qüestionada. I estic fart de veure-ho cada dia: Sovint ni tan sols es cobreixen les declaracions de les conselleries de la Generalitat! I quan no és campanya electoral el tractament polític sempre és el mateix: què diu un del PSC i què diu un de CiU, prescindint de la resta de grups de la cambra. Si això no és fomentar el bipartidisme no sé jo què és...

Sobre el Penedès, no m'estranya que no en sàpigues res perquè no se n'ha informat. I són qüestions que afecten no a una, sinó a 4 comarques: l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia.
http://www.nofemelcim.org/
http://www.vegueriapropia.org/

Sobre el canvi de cobertura de la campanya electoral: la veritat, crec que és el mateix que ja es feia traslladat al final del TN. La política hi perd que ara la gent (després d'escoltar la primera notícia i la segona a tot estirar) canvien de canal. A més a més, no he vist que expliquin encara com es fa la cobertura en els mitjans públics d'altres països que van dir que farien, però vaja potser encara és d'hora.

Per cert, Sergi, et volia fer una pregunta, però al final me'n vaig oblidar:

La frontera entre Yunnan i Birmània suposo que està ben vigilada, però saps si hi ha gaire trànsit comercial en camions, i canonades que travessin la frontera? És a dir: hi ha intercanvis i són fluids? Alguna informació he trobat, però podria ser interessant alguna notícia al respecte.

krls ha dit...

No ho entenc. Si els periodistes dels mitjans públics fossin tots uns funcionaris, ganduls i tendenciosos com s'ha insinuat diverses vegades en altres comentaris, el producte que farien seria lamentable i, per tant, la societat els faria el buit i no se'ls miraria ningú, no? La gent no és idiota. Com s'explica doncs que segons les recents dades del CAC, més de la meitat dels catalans s'informi a través de mitjans públics? Es deixen enganyar tots els catalans? S'han tornat ximples? O és que tampoc està tant malament el que fan malgrat haver-hi moltes, repeteixo, moltes deficiències?

El dret a la informació lliure i veraç és un dret ciutadà (no dels periodistes). És un dret imprescindible en una democràcia sana. Quan els propis ciutadans renuncien a la informació i prefereixen la propaganda és la mort de la democràcia. En cap país del món veuríem com a normals arguments defensant que siguin els polítics els que imposen les normes als informatius. A casa nostra s'accepta i es considera normal. Si ho fessin Putin o Berlusconi ho denunciaríem amb vehemència. Si ho fa el senyor Madí, el senyor Zaragoza o qui sigui ens sembla fins i tot necessari per preservar la pluralitat als mitjans públics.

Em sembla realment preocupant la poca confiança en la democràcia, en la premsa lliure i el debat. Quin problema hi ha que els periodistes facin la seva feina sense condicionants polítics? Si no agrada el que diuen, si no fan bé la feina i la informació és porqueria no passarà res. El públic ho té molt fàcil. Canviant de canal demostraran la falta de credibilitat. Ningú mirarà els mitjans públics i s’acabaran. S'haurà acabat el problema. S'haurà deixat en mans de mitjans privats el deure d'informar els ciutadans. Uns mitjans privats, recordem-ho, que depenen de la publicitat que ingressen cada mes, d'uns accionistes que volen rendibilitat... en definitiva, d'unes lògiques empresarials que no sempre casen amb la informació veraç i contrastada. Qui més procliu a ser esbiaixat i tendenciós que certs mitjans privats que fan de la premsa una arma política? Ells no tenen vocació de servei públic ni ganes de ser plurals. Els seus objectius són uns altres.

Krls ha dit...

Posar en qüestió tots els professionals dels mitjans públics em sembla una exageració i una temeritat política. Preferiríem doncs només mitjans privats on els treballadors viuen constantment amb una espasa de Damocles sobre el cap i sovint són més manejables? Per què es queixen tant els periodistes del sector públic i no hi ha tantes protestes de cap mena, ni periodístiques ni laborals, dels treballadors de mitjans privats? Són uns rondinaires els de la pública o és que els de la privada no es poden permetre queixar-se?

Mancances n'hi ha moltes i coses a millorar també. Repeteixo, moltes. Però penso que fem un flac favor a la democràcia minant la credibilitat de les seves institucions i la premsa lliure, n'és una a tot el món. Sense una premsa lliure els ciutadans no poden tenir accés a una informació plural, no poden doncs prendre decisions amb el coneixement de causa necessari i sense manipulació política. Si acceptem que siguin els polítics els qui decideixin quin informació s’ha de donar, estem en una democràcia de segona classe. Tal i com poden fer quan van a votar, que trien un polític o un altre, els ciutadans també poden escollir un o altre mitjà.

D’acord, els mitjans públics els paga tothom, sí. Precisament per això, els diners públics que es destinen als mitjans han de servir per enfortir la democràcia, no per afeblir-la! Si l’exercici del periodisme ha fet de mitjans com la BBC un referent, per què hem de renunciar que Catalunya tingui uns mitjans de qualitat? Per què acceptem que encara avui abans, durant i després de les campanyes electorals, els polítics es creguin amb el dret de dir el què han de fer els periodistes?

Em sembla molt greu renunciar a tenir uns mitjans creïbles i professionals. Renunciar als criteris periodístics és delegar en persones que actuaran, no per defensar la informació plural i veraç, sinó per fer propaganda que els permeti continuar a la poltrona. Realment em sembla molt preocupant dir seriosament que han de ser els polítics els qui decideixin si es cobreix tal o tal tema, si les imatges d'un acte només poden ser la senyal institucional que dóna el partit polític, que les rodes de premsa no tinguin preguntes, o el temps dels vídeos. Es comença per aquí, es continua amb la pèrdua de confiança de totes les institucions democràtiques i ja estem a un pas dels populismes que sovint acaben destruint la democràcia... exemples històrics n’hi ha molts. I de propers també. No gaire lluny de casa nostra polítics intenten matar els mitjans públics desacreditant-los, traient-los el finançament, controlant mitjans privats... podem parlar d’Itàlia, de França... i d’Espanya... Els polítics són molt conscients que els mitjans privats seran més obedients.

Roger ha dit...

"Quin problema hi ha que els periodistes facin la seva feina sense condicionants polítics? Si no agrada el que diuen, si no fan bé la feina i la informació és porqueria no passarà res. El públic ho té molt fàcil. Canviant de canal demostraran la falta de credibilitat. Ningú mirarà els mitjans públics i s’acabaran. S'haurà acabat el problema."

No t'has plantejat que és precisament el que volen? Catalunya Ràdio fa anys que s'està autodestruint.

"Sense una premsa lliure els ciutadans no poden tenir accés a una informació plural, no poden doncs prendre decisions amb el coneixement de causa necessari i sense manipulació política."

Tens tota la raó. Però precisament el que denuncio és la manca de professionalitat i el sectarisme dels periodistes al llarg de tot l'any. O no és notícia la major central de mercaderies de Catalunya? Saps tu què és un CIM? Al Vallès n'hi ha un. Doncs el del Penedès volen que sigui quatre vegades més gran.

Hi han hagut manifestacions, els municipis i les comarques afectades i estan en contra, hi ha alcaldes que han perdut l'alcaldia, i el tripartit està enfrontat. Cobertura de TV3? ... A si, va sortir una vegada que van tirar ous al president Montilla a l'Arboç, no es va explicar ni perquè.

Per la vegueria s'han muntat centenars d'actes, molts multitudinaris, hi ha una majoria de partits que la recolzen, el tripartit també està enfrontat, el DPTOP ha hagut de prometre una proposta de llei i tot. Cobertura de TV3? ...

O el tractament de la manifestació dels Deu Mil a Brussel·les: no se'n va donar cap informació amb anterioritat (no fos cas que els catalans prenguéssim consciència dels nostres drets), i després van tenir la barra de donar per bona la xifra de la policia valona de 3000 persones, quan saltava a la vista que estava esbiaixada! La mateixa periodista de Catalunya Ràdio, que va ser la primera a donar-la per bona, em va reconèixer de tu a tu que era evident que érem 10.000.

O la manifestació del 18 de febrer del 2006 a Barcelona contra la retallada de l'estatut del 30 de setembre, que si es descuiden no en diuen res, la van tractar de 4 gats (tot i tenir una dimensió de milió), i per descomptat que no en van dir res de la seva preparació, no fos cas que els catalans estiguessin informats.

Només per dir els casos més clamorosos. TV3 i Catalunya Ràdio foten pudor.