Fullejant l'Avui, vaig topar amb l'esquela de la Mavi Dolz. La Mavi va morir el dia 2 (Vilaweb, Llibertat.cat, 3cat24). Va ser una d'aquelles professores que sempre recordes. Una mestra intel·ligent, de les que et feia pencar, de les que et venia de gust veure quan tocava classe de català. Recordo que m'esforçava perquè li agradessin els mesu progressos, ja que tenia aquell punt de seducció irresistible. La "dolça Mavi", deien alguns. Amb ella, i amb Joan Manuel Tresserras, molts vem descobrir els Premis Octubre.
La ironia, després de més d'una dècada de no saber-ne res i de cop veure que estava fent un munt de coses, d'això que esmenten com a "activisme cultural", és que en un post anterior la mencionava, amb ganes de retrobar-la aviat. Mestra, què hi farem, ens haurem de veure a l'altre món, doncs...
1 comentari:
A mi també em va sobtar molt la notícia. Una gran pèrdua. També la recordo de la Facultat. Una pena.
Publica un comentari a l'entrada