Liu Xiaobo.
A Liu Xiaobo el van detenir l'altre dia, un altre cop, per signar un manifest coincidint amb l'aniversari de la Declaració dels Drets Humans. Quan Hu Jia o Gao Zhisheng sonaven pel Nobel, el govern xinès treia fum pels queixals. I poc després de donar-li el Premi Sakhàrov a Hu Jia (que porta un any a presó, dels tres i mig a què el van condemnar), la policia impedia la visita d'una euro-diputada a casa seva per veure la seva dona, Zeng Jinyan.
Hu Jia i Zeng Jinyan. Gao Zhisheng.
Em pregunto també què hi tindria a dir el govern espanyol, que manté unes excel·lents relacions amb Pequín, i més ara que destaca com a aliat fidel després de la trobada entre Nicolas Sarkozy i el Dalai Lama.
Chen Guangcheng.
La primera incògnita és si els deixarien sortir de la Xina. Que li preguntin a la dona de l'activista cec Chen Guangcheng (també empresonat), interceptada quan anava camí de l'aeroport fa uns mesos. Després caldria veure si els donen visat. Recordem que a Hu Jia el consolat espanyol de Hong Kong li va donar llargues poc abans que la vice-presidenta De la Vega visités la Xina. Però posem per cas que arriben a Barcelona, expliquen el seu cas durant un temps i viuen com a refugiats polítics i després han de tornar. I com que el més probable és que acabin a la presó, la següent pregunta és: què farà el nostre Govern?
Joan Saura.
Coneixo molts activistes que estarien encantats amb aquesta oportunitat d'explicar el seu cas sense por a la pena posterior. Però insisteixo, em planteja massa incògnites la falta de detalls sobre la política de continuïtat, de seguiment, d'un govern que els vol defensar i que, per tant, no se'n pot desentendre mig any després.
2 comentaris:
Jo la veritat és que estic molt decepcionada de tots els polítics en general, almenys pel què respecta a aquest país, prometen molt i després res, no són responsables de les consequències que pot ocasionar allò que han dit, ni com ho compliran. Com diria el meu tiet, els polítics són uns encantadors de serps (entenent que les serps som el poble).
És bona la teva pregunta, Sergi. Malauradament la resposta, temo, la coneixem: fet el gest de cara a la galeria, cap govern occidental (ni el català ni cap altre) no faria res que fes enfadar els xinesos. Bé, potser Sarkozy... però pocs més.
Molts blogs es feien ressò, ahir, del 60è aniversari de la Declaració dels Drets Humans. Tan de bò la Xina fos capaç de combinar el seu "miracle econòmic" amb el respecte a la llibertat d'expressió.
Publica un comentari a l'entrada