La directora de la Agència Catalana de Protecció de Dades, Esther Mitjans, alerta en una entrevista a La Vanguardia de la inconsciència de deixar les teves dades a "xarxes socials" com Facebook. Jo n'estic fart de retornar missatges a gent de la qual durant anys no en sabia res i que de cop i volta t'hi afegeixen amb aquell missatge-tipus que respons amb un parell de línies de cortesia i una frase com "ho sento, jo no en gasto d'això", amb el risc de semblar arrogant.
Esther Mitjans.
No em sorprèn el que diu la Professora Mitjans i celebro que des d'un departament oficial treballin per millorar el marc legal per evitar tanta trampa amagada.
El que sí que em va sorprendre i indignar va ser trobar les meves dades personals a dues webs oficials: la de la Generalitat i la de l'Ambaixada espanyola a Pequín. En primer lloc, perquè ningú no m'ho ha consultat mai. En segon lloc, perquè jo no sóc cap "organisme" sinó un simple corresponsal freelance. En tercer lloc, perquè tinc l'oficina a casa i per motius obvis no deixo mai l'adreça postal a ningú, ni tansols a les targes personals. En quart lloc, perquè des que fa uns quants anys vaig començar a dissenyar webs, sóc perfectament conscient que deixar alegrement una adreça electrònica del tipus "souunsbabaus@torracollons.cat" suposa automàticament un allau d'spam per part dels drapaires d'internet, com aquests pesats de la Custodia Compartida que no sé per què superen tots els filtres anti-spam de Gmail.
Vaig queixar-me a l'Ambaixada i em van dir que la seva web la feien a Madrid. Per la de la Generalitat, he pensat en trucar el 012 (des d'aquí deu ser 003493012?), però què els explicaràs, un cop ja has exposat el que havia de ser el teu email extra-oficial? No m'importa deixar una fórmula de contacte, però vull decidir-la jo. I si apareixo com a organisme oficial, exigeixo que em paguin el lloguer de l'oficina i un mes de vacances a l'any, com a mínim.
Més tard, fent una cerca a Google, vaig topar amb un missatge inconscient que un cop vaig deixar al blog d'un col·lega espanyol que havia conegut en un viatge organitzat al Tibet, on li deixava la meva adreça perquè recuperéssim el contacte. Gran cagada per part meva, és veritat. El cas és que entre inconsciència de propis i estranys acabes ben despullat.
4 comentaris:
Disculpa que et deixe aquest missatge, pero rebo el teus post vía un agregador del gent del Prat de Llobregat.
Quina relació tens amb el Prat???
Ptons.
Per part de pare, la meva família és d'El Prat. A casa la meva àvia li deien "Cal Pati".
Hola Sergi
Això depen una mica de com és cadascú, jo mateixa he pensat en agregar-te al facebook però quan ho penses una mica, arribes la conclusió que al final t'atavalarem tots plegats i tancaràs la paradeta jejje...
Exacte, és una decisió personal. I si m'envies una invitació a Facebook, no l'acceptaré, com he fet fins ara. Es tracta de poder decidir què vols deixar i què no.
Publica un comentari a l'entrada