Saving Dr. Xu Zhiyong

La campanya per l'alliberament de l'advocat i professor Xu Zhiyong s'ecampa per internet com una bola de neu. Ja hi ha web de la campanya (en xinès) i també llista de firmes i logotip a l'estil Obama 2008. Preparo crònica per demà.

Xulio Ríos parla de la 'maostalgia'

Interessant article del professor Xulio Ríos: La 'maostalgia' china (EL PAIS).

A escasas semanas de la que se espera sea una conmemoración por todo lo alto del sexagésimo aniversario de la fundación de la República Popular China, con parada militar incluida, Mao sigue siendo una referencia fundamental de la historia contemporánea del gigante oriental. Article sencer

64 anys de Nagasaki

Avui fa 64 anys del llançament de la segona bomba atòmica, sobre Nagasaki. La primera, 3 dies abans, sobre Hiroshima. Enllaç a pàgina sobre el tema.

Eto'o a Pequín

Acabo d'entrevistar Samuel Eto'o, que avui ha jugat amb l'Inter de Milà la final de Supercopa italiana. L'entrevista surt dilluns.

Eto'o, de neroazurro. (Foto: EL MUNDO DEPORTIVO)

Sí, no acostumo a fer Esports, però tampoc amagaré que m'apassiona el futbol, des que als deu anys li vaig començar a donar patades a la pilota a l'escola TARR, amb els crits d'en Josep Maria Fusté de fons: sembleu verdolers!

Només aquesta passió justifica que aguanti llargues esperes en hotels de luxe per posar-li la carxofa a l'Eto'o o fer quatre imatges del Laporta sortint d'una reunió important. Sí, aquell cop que tots ens pensàvem que Pequín 2008 patrocinaria la samarreta del Barça.

Eto'o m'agrada com a jugador i m'ha caigut molt bé en persona. Entrevista relaxada en una sala de l'hotel, sense tot aquell ambient frenètic dels passadissos d'un estadi de futbol o d'una sala de premsa. I, creieu-me, és un luxe poder conèixer els jugadors així, de tan aprop, sense aquell posat indiferent que passegen quan creuen fileres de seguidors i micròfons i càmeres de tota mena. Eto'o és un tio simpàtic i genera moltíssima empatia en el tu a tu.

Us deixo més material emès.

I aquesta (que veig que m'han retallat) sobre un any després dels Jocs: http://www.tv3.cat/videos/1418219

Teng Biao talks to his daughter

Copio directament la traducció a l'anglès d'aquesta història corprenedora sobre l'advocat Teng Biao, un dels meus admirats.

Teng Biao

Teng Biao published an interesting conversation between him and his three-year old daughter on his sina blog. The conversation happened after Teng answered a phone call.

"Dad, who has been taken away by police?"
"Uncle Xu Zhiyong has been taken away by police."
"Why uncle Xu Zhiyong was taken away by police?"
"Because uncle Xu did the right thing."
"Why uncle Xu was taken away by police because he did the right thing?"
"Because police officers did the wrong thing."
"Why did police officers do the wrong thing?"
"Because police officers sometimes do wrong things, so we need uncle Xu Zhiyong to do things."

"Let me ask you, has dad been busy working everyday?" (Teng)
"Yes, busy." (daughter)
"Busy doing what?"
"Busy working on computers and taking flight."
"My work, as well as uncle Xu's work, is to make sure police officers make less mistakes. Do you understand?"
"Then will you be take away by police officers?"

Passant l'agost

L'agost pequinès és enganxifós. Amb aquella "boira suorosa", com la va descriure l'ex-conseller Antoni Siurana quan va estar per aquí. I els taxis ens maltracten amb l'aire condicionat que acumula els alès dels passategrs anteriors i del conductor, i que et congela i et fot la por al cos amb la grip dels collons que qui sap per on volta.

Però és que Pequín és agradable en algun moment de l'any? Em direu. La tardor val la pena, però és curta. Mentrestant, planejo noves fugides. D'aquí a uns dies a la frontera amb Corea, i per final de mes al Japó.

Últimes cròniques emeses:

Xu Zhiyong, ta mare et crida per sopar! 许志永：你妈妈喊你回家吃饭！

Xu Zhiyong

Feia dies que volia escriure sobre el tema, i ahir em vaig acabar de convèncer amb l'entrevista que li vaig fer al gurú digital, pensador i activista Isaac Mao que, dit de passada, també ha aconseguit que m'apunti al Twitter.

La frase 你妈妈喊你回家吃饭！(ni mama han ni huijia chifan, ta mare et crida, que tornis a casa per sopar)va sorgir espontàniament a la xarxa (no recordo si del Twitter, d'un copycat xinès, o en un fòrum), i el cas és que s'ha posat de moda i es fa servir per qualsevol cosa. Fins al punt que va venir clavada com a eslògan per l'alliberament d'un tal Peter Guo (Guo Baofeng el nom xinès), a qui els seus amics li van enviar postals. Diguem que van bombardejar el centre de detenció amb postals com les de les fotos. El millor de tot és que el van acabar alliberant al cap de dues setmanes.

Doncs bé, deia que volia escriure sobre la detenció de l'advocat Xu Zhiyong, que començava a fer-li massa nosa al govern tot i que sempre ha mantingut un perfil discret. Recordo una entrevista amb ell abans dels Jocs Olímpics i una altra vegada reunit amb els pares de la melamina. L'excusa ha estat que estava evadint impostos. I dic l'excusa perquè dono fe que els advocats que porten casos de drets humans o similars coneixen perfectament els límits del sistema, i solen ser molt escrupulosos en el seguiment de la llei. I és que el sistema escombra i ho fa amb més força que mai, i diuen que és perquè enguany hi ha el 60è. aniversari de la República Popular. I ja sabeu que el 60 sempre és més simbòlic que el 50, i que els aniversaris en aquest país són com bombes de rellotgeria. (Fa una estona, llegeixo que Woeser explica al seu blog que han detingut tres escriptors tibetans que criticaven el govern.)

Així que ara la campanya, ara per Xu Zhiyong, consisteix en enviar postals, del tamany i l'aspecte que sigui, amb la frase de moda. Perquè, encara que ell no les acabi rebent (més que probable), aquesta és la forma més original per fer veure als que empresonen que l'opinió pública no roman indiferent. Al capdavall, que hi ha d'il·legal en dir-li a un amic que sa mare l'espera per sopar.