Ruta de dos dies amb uns quants periodistes xinesos i un col·lega japonès per la provincia de Gansu. Moltes hores de carretera, calor, pols,...
Fa uns anys vaig dir-me que no tornaria a formar part d'aquests ramats, d'on no en surt mai gaire cosa de profit. Però aquest cop, esperonat per l'oportunitat de veure casos modèlics d'energia solar, vaig tornar a picar. Promesa renovada: que no, que no valen la pena, que només t'ensenyen coses "boniques", o senzillament, no estan preparats per satisfer les necessitats d'un rodatge per televisió. Perquè, tot isgui dit, tenen molt bona voluntat, i intenten ajudar-te, i quan et rebeles i els "fas perdre la cara" (*), després passes vergonya per la teva arrogància occidental.
En fi, que, en un d'aquests moments d'autobús creuant paisatges desèrtics i maleïnt el destí perquè podria estar tranquil·lament a Pequín gaudint del cap de setmana amb la Wang Can, la fem petar amb els col·legues xinesos. És, sens dubte, el millor d'aquestes ocasions. El poder sincerar-t'hi, dir-los obertament el que penses de moltes coses i, sobretot, escoltar-los. Comprobar que són alguna cosa més que soldats de l'aparell propagandístic, comprobar que, si tinguessin l'oportunitat, podrien fer grans reportatges i destapar grans escàndols.
I una anècdota, una broma que ara està de moda explicar... Com són els informatius de la CCTV1 (**)? Doncs, els 10 primers minuts es dediquen a "de què s'han ocupat avui els nostres líders?", amb el temps gairebé cronometrat de cada aparició (Hu Jintao, Wen Jiabao, Jia Qinglin,...) i, per cert, ves per on, no som els únics que cronometrem els temps dels polítics. Els següents 10 minuts es dediquen a "que feliç que està el poble xinès", amb proves de la seva gratitud al Partit i al govern per les seves polítiques encertades. Finalment, la última mitja hora es dedica a "el caos i les desgràcies d'occident", amb manifestacions a França, la crisi política italiana, l'atur a Espanya, un huracà amb desenes de morts als Estats Units, la corrupció a Gran Bretanya,...
Pensar que la societat xinesa no té criteri és d'ingenus i, de fet, canvia molt més del que pensem. Però com es tradueixin aquests canvis és una altra història, i dependrà principalment dels xinesos, per molt que sovint volguem donar-los lliçons.
__________________
* "Fer perdre la cara" és una expressió xinesa que equival a "fer quedar malament algú".
** La CCTV és la tv central xinesa, i la CCTV1 és el seu canal principal, amb els noticiaris més oficialistes.
2 comentaris:
XDXD
Caminem rere les passes de la República Popular de la Xina?
Reconec que la comparació era inevitable. De totes maneres em reafirmo en els comentaris que vaig fer respecte aquest tema uns posts més avall.
Per cert, tan avorrit és Gansu? Tot l'interès que té aquella província immensa només és el de ser el camí ferroviari cap el Tibet?
Roger,
Gansu és una província interessant, multiètnica, en plena ruta de la seda, entre el desert del Gobi i l'altiplà tibetà. Bona part d'aquest viatge organitzat va resultar tenir a veure amb els plans per contenir la desertització de l'altiplà de la terra groga, del qual ja n'havia parlat en cròniques anteriors.
Sergi
Publica un comentari a l'entrada