TEXT SENSE ACCENTS
Han passat mes de 4 mesos del gran terratremol i torno a Sichuan. Quan vaig marxar despres d'una setmana de croniques pel TN tenia malsons, on els morts de Beichuan em parlaven. Amb un viatge a Barcelona pel mig i els Jocs Olimpics no em va arribar a fer falta consell psicologic. Pero no hauria estat el primer.
A Fuxi, una zona rural, entrevisto uns pares que reclamen responsabilitats (de qui sigui) per la mort dels seus fills a l'escola secundaria numero 2 de Fuxi (es queixen de la mala construccio), sempre amb el tic de mirar a tots costats per comprobar que no ens segueix la policia. Els pares em porten de paquet en moto, de les tombes dels seus fills, a l'indret on hi havia l'edifici esfondrat (on ja no hi queda ni runa), de les seves vivendes mig derruides, a Mianzhu, on acabo buscant hotel.
Pel cami, veig els antics Hanwang i rodalia reconvertits en kilometres de casetes pre-fabricades, a peu de carretera i a molts kilometres d'allo que ja es una ciutat fantasma (Tornada a Sichuan 2). Des d'un avio semblarien hivernacles, penso. I em sorpren (no ho deixa de fer mai) la capacitat d'adaptacio d'aquesta gent.
Arribada a Mianzhu, on un 60% dels edificis de la ciutat han quedat inhabitables, i on els serveis (aigua, llum, gas) es van reduir al 20%. Els venedors s'han acostumat a exposar el genere al carrer. La por als tremolors ja no els la traura mai ningu.
El millor hotel de la ciutat esta encara sota minims. Es un edifici alt. Entres pel darrere. No es veuen clients i a dins tot es mig a les fosques. No em sorpren que em diguin que si que tenen habitacio, ni tampoc que no hi ha aigua calenta a les habitacions, ni que cal dutxar-se a una caseta pre-fabricada a fora l'hotel, pero si siguin 190 yuans la nit, massa car per tractar-se de serveis minims. Aixi que m'atreveixo amb l'hostal que els pares proposaven inicialment. 70 yuans i s'hi pot dutxar.
-Es segur l'edifici? (la pregunta es una sequela de la fugida per cames de Beichuan)
-Es el millor de la ciutat! Ni una esquerda! I a mes, ara ja no hi ha repliques.
-D'acord. Ja em va be.
Gran error. El lloc es infame, amb lavabo de forat al terra (squat), dos grans de raim a la pica, mosquits torra-collons, i dos viatgers a l'habitacio del costat que no parlen, criden.
De nit sento tremolors i comenco a pensar, com l'ultima vegada, que es la meva imaginacio. Pero deu ser veritat, perque l'expert del Centre Sismologic Xines Ma Zongjin em va dir l'altre dia que ja portavem unes 30.000 repliques, des del 12 de maig.
Dormo tard i malament. De Mianzhu, a Hanwang, el lloc des d'on feia les connexions en directe (part2).
Hanwang, just despres del terratremol.
7 comentaris:
Al·lucinant aquest bloc i la feina que fas. T'aniré seguint.
Una abraçada
El fotut del cas és que, com passa sempre en llocs com aquest, els locals no tenen on anar. Per tant, s'hauran de menjar possibles rèpliques i terratrèmols amb patates. Pel que fa a les responsabilitats, imagino que tampoc a la Xina els polítics saben què vol dir, dimitir o, si s'escau, jutjar algú per aquest concepte.
Per curiositat, quant són 190 yuans?
Salut.
Si, Ferran, tens rao. Abans de la crisi solien ser 1 euro=10 yuans. 190 yuans serien 19 euros. L'ultim dia que vaig canviar s'acostava a 1=9yuans. I, per cert, vaig llegir allo dels canvis e 20 anys. Vine algun cop a la "Xina profunda" i despres passa per Pequin o Xangai. Aixo si que son contrastos.
Asimetrich (d'Asterix?): si tu llegeixes, jo escric.
Potser et sortiria més a compte anar amb una bona tenda!
Jo em pregunto: en aquesta zona la gent com es guanya la vida després d'aket merder?
D'altra banda Sergi tinc curiositat pel tema de salut ambiental, ja que estic estudiant un master en aquest camp (toxicologia i salut ambiental) i de fet hi tinc dos companys fent proejecte. Apart del tema estrella de la llet amb melamina, alguna història curiosa que hagis viscut o sentit sobre el tema? He llegit molts articles on la gent es queixa d'aigües contaminades per exemple i que sovint les autoritats amaguen el cap sota l'ala, etc. No hi ha cap tipus de millora en els últims mesos en aquest sentit? Potser una idea per un 30'?? :D.
Merci!
Mireia, aquest va ser justament el tema del meu primer 30 Minuts, "Els Fums de la Xina", que es va emetre l'octubre del 2007. Parlava, mes aviat, de contaminacio i canvi social. El que passa a la Xina es greu, perque es a gran escala el mateix que vem viure els paisos "desenvolupats". Es complexe, pero crec que hi ha un problema de fons, que es la falta d'actors independents: des de la premsa que denuncia els casos (i no quan l'escandol ha pres dimensions com la de la melamina), a un sistema judicial que dirimeixi responsabilitats, o agencies de qualitat o -tambe molt important- organitzacions de consumidors o advocats als quals no els retirin la llicencia per defensar casos aixi. Penseu que Yili o Mengniu son com l'ATO o la Danone d'aqui.Diuen que els nivells de melamina eren minims, pero, collons, tenien melamina, que e sun producte d'us industrial. Imperdonable.
Ben cert, però això tinc curiositat pel tema, no acabo d'entendre en quin moment se'ls hi acut utilitzar melamina i a sobre defensar-se dient que només era "una mica".
Al final tot és qüestió de diners i fins que el govern no passi per davant els interessos de salut pública la cosa continuarà igual, m'equivoco?
Ja he llegit el resum del 30'. No sé si vas contactar cap equip científic que fes estudis de caire epidemilògic, em pregunto si n'hi ha cap que s'hi atraveixi.
La veritat és que m'ha deixat bastant impactat aquesta entrada. Sentir-te dir que has tingut malsons em fa pensar en que realment des de casa no ens donem compte de com es passa en aquestes situacions, no només en el moment del desastre, sinó tot el que comporta aquells moments durant mesos, anys, vides senceres...
Cuida't, Sergi.
Publica un comentari a l'entrada